Perfils polítics (8)

ARTUR MAS O L'ÈPICA DE LA RAÓ

Racional. Tímid. Compte amb el que dius. Il•lustració francesa. Endurit pel fred, solidificat a cops baixos. Més orelles que boca i més cervell que sang. Revolució controlada, el primer Napoleó. L’any 2003 tothom li buscava peròs, i avui tothom li troba gràcies. “Ha aguantat molt”, “l’han fet un home”, “ara (Maragall) li toca”. Durant el llarg boicot a tres bandes ha modernitzat estils, ha fet cases grans, ha evitat esvalotaments del galliner i ha forjat un “sobiranisme prudent” que no confon alçar el to amb fer soroll. Allegro ma non troppo, davant de set anys de dodecafonia i de rock dur. Ramon Casas contra Mariscal.

Li ha marxat un posat de fastigueig que semblava perpetu. Rere els ulls, encara , reflexos de fogons de glaç cuinen venjança: però el somriure sincer li ha aparegut quan ha deixat de pensar en somriure. Pot dur corbata quan ha deixat de pensar en treure-se-la. Capitán Trueno amb criatures i sogra. A Mas no “li toca”: Mas ha pres riscos i ha treballat. Que un mal amant de les actituds transgressores arribi a president de Catalunya podria esdevenir, paradoxalment, la més revolucionària (i sana) de les transgressions.

Publicat a Elsingulardigital.cat el 25 de novembre del 2010