Perfils polítics (4)

JOAN HERRERA O L'HEREU DEL DOGMA

Canvi generacional. Somriure als ulls. Llenguatge cursi. Caricatura d’ell mateix, hereu d’hipoteques prou considerables. No sembla un salvador de la causa, però sí que posa cara de salvavides. La bicoca podria acabar-se, els murs de contenció del tripartit ja no eviten la força de les onades. Prejudicis i domini de l’estètica. Mai no pactarem amb CiU, una ploma menys i una cadena més. Una illa enmig del mar, que ni guanya ni perd vots perquè només se’ls disputa amb si mateixa. Risc clar d’autarquia, d’atròfia o d’onanisme crònic.

Mala reputació com a governants, Dragon Khan, ninot Saura, cultura del “no”, límits de 80, càmeres a les comissaries, bloqueig d’infraestructures. Fòrum de les Cultures “ad aeternum”. Sostenibilitat, “haima”, els amics okupes, els perversos poderosos, xiulets contra Noa. Recursos fàcils per a una societat massa complexa. Herrera sembla molt més complex que tot això: o bé és l’hora d’enderrocar dogmes, o bé “no serem moguts”.

Publicat a Elsingulardigital.cat el 9 de novembre del 2010