dimecres, 24 de març de 2010

Mal follats

A Catalunya s’ha generalitzat una frase els últims anys: que ens falta lideratge, que estem orfes de lideratge. Es diu això i tothom de seguida sap que estem insultant a la cara el president Montilla, però deixem de banda els eufemismes obvis i parlem de lideratge. Parlem d’aquestes “escoles de lideratge” que són un oxímoron en si mateixes, perquè el lideratge mai no s’ha après ni s’ha ensenyat, ni tan sols al IESE. S’ha imitat, això sí. El lideratge pot ser inspirat, però no traspassat. El lideratge existeix en els àmbits més quotidians i no sempre es correspon amb les jerarquies oficials.

En una taula de restaurant, quasi sempre, hi ha un lideratge. No precisament de la conversa: també pot ser de l’escena, dels posats, del moment. En un taller hi pot haver el lideratge clar del peó, i el temor cada dia més evident de l’acomplexat superior jeràrquic. El lideratge no és que sigui una cosa sempre innata, però sovint va acompanyat d’una energia especial. El lideratge parteix sempre, sempre, d’unes enormes ganes de viure i d’empènyer i de no aturar-se. L’acció convida a més acció i encomana més acció, i les actituds positives encomanen altres actituds positives, i la inspiració inspira. La clau del lideratge es troba en l’amor, i de vegades també en l’obsessió. No demana estudis en comunicació ni en retòrica, perquè quan s’expressa de debò s’expressa tot sol.

El lideratge no és portar apuntat el que posaràs en un llibre d’honor ni el que diràs en una rèplica al Parlament, ni és respondre una pregunta amb una altra pregunta, ni és tenir un títol de molt honorable. El lideratge no és que t’entrevisti la Terribas i tinguis cada fugida d’estudi meditada, cada tocada de violí calculada, cada pilota fora preparada. El lideratge es dóna bufetades amb la covardia, amb els pretextos o amb les excuses, i sobretot amb els insults sexistes i de mal gust cap a una entrevistadora. Hi ha lideratge en l’home anònim que, aquell dilluns, organitzava el trànsit i treia neu de les carreteres sense que ningú no li ho demanés ni l’autoritzés. Sense esperar el mosso d ‘esquadra, i organitzant tota la cruïlla o deixant lliure tot el pas. Hi ha lideratge quan es pot cessar un mal conseller d’Interior, i no quan predominen les ànsies d’aguantar com sigui. El lideratge és energia, i no excuses de mal pagador en un plató televisiu. El lideratge està en molta gent de cada dia. El lideratge de l’entrevista el va portar Terribas. No és culpa d’ella. I sí, senyors censors: al president evidentment que se’l pot interrompre!

Publicat a Elsingulardigital el 24 de març del 2010

diumenge, 7 de març de 2010

OK go!

Una bona cançó. I oportuna. Un vídeo insuperable.

dimarts, 2 de març de 2010