dimecres, 17 de novembre de 2010

Perfils polítics (5)


JOAN PUIGCERCÓS O QUE NINGÚ NO S'EQUIVOQUI

Insegur. Suós. Somriure de cartró, consciència atabalada. Valent, això sí: valent per a prescindir de Carod, per a forjar el tripartit, per a esmicolar dissensions. I per a presentar-se. Joan Puigcercós afronta com a cap de llista les eleccions més delicades per a ERC, no tant per enquestes com per pèrdua de nord, de bous i d’esquelles. Un candidatura que es fa perdonar notòriament, nit i dia. Set anys de tacticisme, d’odi anticonvergent i de contraproduents sectarismes: la millor manera d’eclipsar tota bona feina.

Puigcercós i l’equipatge inflamable. La incontinència verbal, el marcar paquet. La bandera espanyola no, la bandera espanyola sí. Ausàs, desautoritzat. El preu de la demagògia. Puigcercós i “que ningú no s’equivoqui”. Puigcercós i “li ho diré molt clar”. Independència i socialisme. “Sobirania i progrés”. Som com som. Amenaces, insults i argumentaris salvats pels pèls. Divuit diputats seran un triomf, resum d’una història que hauria pogut sortir bé si hagués tingut més bona fe al darrera.

Publicat a Elsingulardigital el 17 de novembre del 2010

Cap comentari:

Publica un comentari