ALBERT RIVERA O EL PETIT PRÍNCEP VA NU
L’Otto o el Luzde. Somriure sota el nas. Poli bo de l’espanyolisme. Paraules boniques amb trampa dialèctica. Potser sí que ens hem passat. Aquest noi no diu tantes ximpleries. Hi faria una copa, tu (què dius ara, nena!). Excel•lents campanyes publicitàries, des del super-ciutadà fins al nu integrista. Llautó visible, malgrat tot. Astúcia en l’estètica, mala fortuna en els companys de viatge. Resistència acreditada però tot per demostrar. Caminant perillosament pel bosc dels freaks.
El 28 de novembre és la prova de foc. Gran actuació al Polònia. Nen del carrer ficat pels passos perduts de la política. Dibuixa’m un xai. Retalla’m una estelada. Perfecta coordinació entre imatge pública i transeünt de bon veure. Les obsessions els perden. L’Estatut és ciutadà i les manifestacions són ciutadanes. Clark Kent és una identitat secreta: Jakin Boor també.
Publicat a Elsingulardigital el 2 de novembre del 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada