Rubik a les palpentes

Fragment:

Mentre l'expert paladar d'en Raimon dubtava davant la carte aux vins, quesi un Sauvignon Blanc Gran Reserva, un penedès Chardonnay o un resplendent blanc de blancs, jo m'he posat a meditar per on puc començar a explicar-li que el món se m'ha tornat un lloc difícil, que aquesta mateixa tarda he anat al psicoterapeuta cosa que jo mai dels mais, que darrerament en la meva vida han tingut lloc esdeveniments inimaginables, jo que procuro no fotre'm en problemes, que sóc amiga de tothom, que em reservo la radicalitat per al meu coixí i alguns coixins aliens, que m'adapto a les exigències socials i pretenc harmonitzar-me amb l'exterior i girar-me a tots els vents, jo, plantejant-me ara davant del meu amic de l'ànima com poden les voltes del món haver-me dut fins a aquesta aflicció constant, tan lluny de la platja, tan lluny de les flors vermelles i del meu centro di gravità permanente. I per on començo, si és que començo, quin és l'entrant que li puc servir. No tinc gens clar, qui ho ha dit, on és escrit, que els amics ho comparteixin tot. Sobretot quan ja fa uns dies que escartejo seriosament una possibilitat que sempre guardo a la màniga, que és la de l'oblit. Sí, remetre-ho tot a l'amnèsia i que ella s'encarregui de tornar-me l'alegria a la mirada. Per què no. Si ja sóc dins la muntanya russa, i realment ja no puc baixar-ne, almenys tinc el dret constitucional a tapar-me els ulls. Puc fer-ho. El que és ben clar és que en Raimon em tornarà a dir que què, com et va tot, i aleshores què puc dir, doncs mira, Raimon, me'n passen moltes, de coses, i de molt fortes, ja m'ho pots notar, però saps què, ara mateix estic fent trampes al pòquer de la meva vida i ja no les recordo. O callar i riure, doncs mira, Raimon, les coses van millor que mai, vent en popa, o en proa, no ho sé, cap a on sigui el rumb cap a la platja, vaja, que tinc el vent a favor. I ell em veuria a la cara que l'enganyo, que cada dia em trobo navegant enmig de la mateixa tempesta i que, si és veritat que la vida em somriu, com s'explica que jo ja no somrigui a la vida.