dimecres, 1 de gener de 2003

Rubik a les palpentes



Argument i estil:

"Rubik a les palpentes" és una novel·la sobre una crisi d'identitat. Això no vol dir que sigui una novel·la només psicològica, que només contingui reflexions existencials, per molt que comenci en un divan de psiquiatra. Aquesta novel·la, mitjançant un joc que el lector anirà resolent com si fos un trencaclosques de Rubik, vol què succeeix quan una persona s'adona que s'ha equivocat tota la vida essent el que és.

En Pau Gispert, nou professor d'història de l'art a l'escola Llevant, és un amant de l'art i de la pintura. I és declaradament homosexual. Quan entra a treballar a l'escola, es troba amb la retirada del seu director, el senyo Pijoan, un home savi que no sap en qui deixar les regnes de l'escola. Desconfia de la seva filla Sílvia, mestra de matemàtiques, massa quadriculada com per seguir la seva línea docent.

Aquest buit de poder crearà una crisi entre els qui volen una escola humanista i els qui la prefereixen més científica, i és enmig d'aquesta guerra on en Pau descobreix la seva pròpia guerra interna. Agluna cosa falla en els esquemes que tota la vida havia tingut clars: la revolució gai, la revolució anarquista, l'existència de diversos ideals de bellesa. I no serà l'únic que descobrirà que, tal vegada, porta tota la vida equivocant-se.

L'estil de la novel·la barreja moltes formes literàries: un diari personal, una conversa de psicoanalista, un xat virtual, una carta, una redacció, un dictat, un libretto d'òpera... Aquesta pluralitat de formes vol expressar, també, la pluralitat d'identitats contradictòries que afloren dins de cada personatge, especialment en el protagonista.

Banda sonora:

- "I will survive"- Diana Ross

- "Bizarre Love Triangle"- New Order

- "Un Ballo in Maschera (scenz terza)"- Giuseppe Verdi

- "Because"- The Beatles

Cap comentari:

Publica un comentari