L'he feta grossa, em temo. Però durant l'agost em vaig mirar per dins, vaig mirar les coses que he fet, vaig pensar en els que estem vius i actius, vaig mirar la casa, vaig tenir la idea i llavors ja era massa tard per fer marxa enrera. Havíem de ser 10 i en vam ser 34. I les baixes d'última hora van ser 10, vull dir que.
El sentit era fer una cosa bonica. Molts pensen de seguida en política o de seguida en gestió cultural, però juro que només es tractava de fer una cosa bonica. Com quan fas un llibre, agafar consciència que si aquesta bona idea no la fas tu, no la farà ningú. Ha anat bé, tinc uns amics fantàstics (Uri Altell, Berta Segura, Marta Carrasco...) que han ajudat en tot, i tothom s'hi ha trobat meravellosament bé. Com diu Nacho Orovio a la seva crònica d'avui a La Vanguardia, ningú no mirava el mòbil. Bon indicador, Nacho. I cert.
La sensació primera és que sembla mentida que no ho hagi fet abans. L'any que ve, de ben segur, dupliquem. I ja hi ha gent que es vol sumar a la "producció" de la trobada, i ja hi visualitzo algun concert.
Els que estem vius i actius, que jo en dic generació (amb edats diverses), tenim molta qualitat. Agrupar-nos només pot ser positiu. Però més enllà d'això, fer una cosa bonica... El plaer inimitable de fer una cosa bonica...!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada