La pell de Mas

El president Mas, pobre president Mas, caram, sí, pobre. Quines coses que li fan fer, eh? Quin paperot, noi. No m’agradaria estar a la seva pell, eh? Imagina’t tu. No, no, haver de compaginar la tasca de govern, les retallades, els socis (perquè són socis, oi?) d’Unió, els socis (perquè són socis, oi?) d’ERC, el cas Pujol, la consulta, el procés, els independentistes, Madrid, Europa... Ja t’ho ben regalo. On s’ha ficat, pobret. I és que això de la política cada cop està més desprestigiat, noi. No hi ha un pam de net. “Qui em manava ficar-me en aquest embolic”, deu pensar. I tant que sí, pobre home. No voldria estar a la seva pell.

Fixa-t’hi, noi: la decisió és tremenda. Si fas la consulta et poden inhabilitar, saps? Amb la llei a la mà. Patapam. I poden treure’ns competències, o suspendre l’autonomia, o fer servir fins i tot el Codi Penal contra ell i tots els qui hi col·laborin. Es pot crear un merder, noi! I a més, si la convoca i la fa, falta que la gent del “no” hi vulgui votar. Ique tingui les mínimes garanties democràtiques com diuen els d’Iniciativa, i que la comunitat internacional ens lareconegui... perquè si no, de què serveix? Eh? De què?...Bé, el cas, tu: un “marron” increïble. Ah, i després gestionar el resultat i veure si fas eleccions plebiscitàries, i què fas amb Unió, i si hi vas en una coalició o hi vas sol. I tal com pinten les coses a Convergència, amb casos Pujol i tot això, tu... Sí, noi. Tot molt delicat, tot molt greu, tot molt perillós. Realment, no voldria estar a la pell d’en Mas.

Però escolta, pit i collons, no? Li ho vaig poder dir l’altre dia, en un acte al meu poble. “No afluixis, eh, president? Estem amb tu”. Cal que vegi que no hi ha marxa enrere, que el poble sap el que vol, eh que sí? “No ens fallis, eh, president? Tu endavant i ens tens al costat!”. Perquè és clar, noi, amb l’estrès que porta, suposo que li va bé que li donin ànims. I així de passada el collem, home, com està fent en Junqueras, aquest sí que els té ben posats eh? Desobediència civil, tu. I que clares que té les coses.Desobediència civil i a complir els pactes, i tant que sí. Ell i els de la CUP, aquests sí que són valents. Dir les coses tal com raja, pam, que n’aprenguin a Madrid. Que el president se salti la llei i ja està home. Que ja n’hi ha prou de la puta i la Ramoneta.

Ja ho veus, la “V” ha estat un gran èxit. Perquè no fotem, noi, sincerament: els de CDC, i en Mas mateix, si no hagués estat pel poble que ho tenia clar de fa temps, eh, no haurien mogut un dit. El poble ha estat sempre pel davant en aquest tema, noi, eh que sí? Empenyent, tu, com les mules. I els polítics, a remolc. Ara diuen que els convergents porten anys fent processos interns de canvi, i que ha costat molt, i que ells són gent que ha anat evolucionant amb el país. Bah, no en facis cas: el poble, tu. El poble. Tu i jo, noi, els segadors, els miquelets, som. Els herois anònims, això som tu i jo. I és que al final ho hem de fer tot nosaltres.

Però en Mas que es posi al davant, eh? No afluixis, Mas, eh? Tu davant de tots, tu a prendre decisions i a rebre les hòsties que per això t’hem votat. Bé, no, jo no et vaig votar, eh? Jo vaig votar els valents de debò, no fotem. I no crec que tampoc voti en Mas a la propera. Això sí, els convergents, que no afluixin i que no ens fallin. I que ens duguin on ens han de dur. Eh, Mas? Tu fot-li canya, Mas.

Entre tu i jo, noi, pobre home. No voldria pas ser a la seva pell.










Article publicat a El Punt/Avui el 15 de setembre del 2014