11-9-2014

Algunes idees sobre el que significa la manifestació que hem viscut i el que viurem a partir d'ara:


1.- tard o d'hora, la declaració d'independència de Catalunya es produirà. Sigui perquè hem votat a la consulta (cosa que pot allargar la legislatura fins al final), sigui perquè hi ha eleccions plebiscitàries avançades, molt aviat a Catalunya hi haurà l'expressió d'una majoria parlamentària a favor de la declaració d'independència. Espanya ha perdut en aquest sentit.

2.- consulta o eleccions? Crec que la millor opció és posar les urnes, i que la pilota recaigui en l'Estat espanyol. No hi ha il.legalitat sinó xoc de legitimitats, ja que el decret de convocatòria es pot suspendre però difícilment pot quedar suspesa la llei de consultes... Que permet fer una altra convocatòria in extremis. Es pot produir la votació de forma ordenada o no, i fins i tot podria no poder-se recomptar els vots... Però quedaria clar que estem en una fase nova. La possible inhabilitació del president o la suspensió de determinades competències són riscos considero dignes de ser considerats seriosament, perquè poden impedir la celebració posterior d'eleccions al Parlament.

Després, en mesos o en un any o dos, unes eleccions certificarien l'expressió de la voluntat dels catalans en forma de representació patlamentària: una coalició seria la fórmula més preferible, perquè tenim un arc polític massa fragmentat i continuarà fragmentat. És hora de la Solidaritat Catalana.

3.- el triomf del "sí" a Escòcia donaria una empenta de valor incalculable, però tot i així cap dels escenaris futurs fan posisble que a Catalunya no hi hagi una votació on la gent pugui pronunciar-se d'una manera o altra sobre la independència: excepte, com he dit abans, les inhabilitacions i suspensions. Que crec que s'han de considerar seriosament. En cas de dubte, evidentment, prefereixo que no es faci la consulta i anar a plebiscitàries.

4.- molts dels que vam fer a la manifestació sabem que aquest moment tan màgic no és només gràcies a l'ANC o a Òmnium, sinó a un canvi generacional que TAMBÉ s'ha produït dins dels partits polítics catalans. Tots hi han contribuït a la seva manera, cadascú des del seu espectre, cadascú amb les seves limitacions i fortaleses, cadascú amb el seu passat o les seves contradiccions. Ha estat feina de tots, i de l'ANC també. Però sobretot, com diu la Carme Forcadell, hi hem tingut un aliat formidable: l'actitud de l'Estat espanyol. Mil gràcies (a tots) per fer-ho possible.