Fragment:
Van anunciar les campanades, evidentment no repartien grans de raïm. Però en Lluc va agafar una copa de cava gratuïta i la Peresa i la fer l'ullet. I enmig de l'esvalot i de la histèria van sonar els quarts, i després una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze i dooootze, zenit de la nit, vestigi de l'any damunt dels vestigis del mil·leni, la discoteca transformada en galliner. Els convidats a casa seva van abraçar-se com fan els vencedors de la marató, i quedava clar que ja feia temps que havien deixat de ser els que en Lluc havia conegut.
Tot el món que ell recordava havia esclatat en mil trossets en algun dia d'aquells anys, enmig de la foscor i amb tota discreció, deixant enrere històries perdudes per sempre i gestos que mai no tornarien, dibuixant una bonica explosió enmig de l'univers com el planeta Krypton quan es va complir la profecia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada