Argument i estil:
Postal de Krypton és una història sobre l’adolescència, que va ser finalista del XIX premi Enric Valor l’any 2000 i va ser editada per Edicions del Bullent.
La metàfora del títol és ben senzilla: Krypton és el planeta natal de Kal-El, l’infant que en el futur esdevindrà Superman. D’una manera simbòlica, Krypton representaria la infantesa. Aquest és un món destinat a explotar i desaparèixer, tal i com profetitza el seu pare Jor-El (Marlon Brando), essent repudiat pels seus il·lustres col·legues per les seves teories apocalíptiques.Sense fer-ne cas, Jor-El salva el seu fill de la imminent destrucció del planeta tot dipositant-lo en una nau amb destí a la Terra. El món real, el món dels adults.Durant aquest viatge d’infantesa a edat adulta, el viatge dins la nau és ple d’ensenyances i lliçons sobre el món que espera el futur super-heroi. Quan aterri, si ha après tot el que se li ha ensenyat, podrà esdevenir un ésser capaç de coses inimaginables.Des del món dels adults, doncs, des d’aquest viatge difícil i ple d’entrebancs, el protagonista, Lluc, rep el record de diversos instants del seu creixement. Aquestes són les Postals del seu Krypton particular.
Es tracta d’una novel·la fresca, ambientada inicialment a la Barcelona del cap d’any del 2000. En aquesta data en Lluc, el protagonista, convoca els seus amics (ja adults) a una festa de cap de segle a casa seva, el far de Montjuïc. És allí on afloren tots els records d’aquest viatge apassionant: Les músiques, les noies, els desenganys, els viatges, les discoteques de moda, els campaments, etcètera.El llenguatge de la novel·la és modern i l’ambientació procura ser fidel a la realitat metropolitana. No hi falten situacions còmiques i altres moments més compromesos, el tast de la dolçor i de l’amargor, la successió ràpida de sentiments que fiblen el cor i la ment d’en Lluc.Una novel·la per als nostàlgics dels vuitantes, de la cultura “pop”, de les músiques optimistes i de l’edat de l’experimentació. També una novel·la per als qui han viscut alguna vegada la sensació de trobar-se en una cruïlla vital.
Banda sonora:
- "Disco 2000"- Pulp
- "Lo Boob oscillator"- Stereolab
- "Hey Jude"- The Beatles
- "Olmailovin"- Los Manolos
dissabte, 1 de gener del 2000
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada