Fragment:
Van anunciar les campanades, evidentment no repartien grans de raïm. Però en Lluc va agafar una copa de cava gratuïta i la Peresa i la fer l'ullet. I enmig de l'esvalot i de la histèria van sonar els quarts, i després una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze i dooootze, zenit de la nit, vestigi de l'any damunt dels vestigis del mil·leni, la discoteca transformada en galliner. Els convidats a casa seva van abraçar-se com fan els vencedors de la marató, i quedava clar que ja feia temps que havien deixat de ser els que en Lluc havia conegut.
Tot el món que ell recordava havia esclatat en mil trossets en algun dia d'aquells anys, enmig de la foscor i amb tota discreció, deixant enrere històries perdudes per sempre i gestos que mai no tornarien, dibuixant una bonica explosió enmig de l'univers com el planeta Krypton quan es va complir la profecia.
dissabte, 1 de gener del 2000
Postal de Krypton
Fragment:
Aquells telescopis tenien sentit a la banda de la ciutat, apuntant cap a l'Eixample o cap a Colom. A través d'ells es veia, a aquella hora blava de les nou del vespre, el detall dels carrers que s'enfilaven ciutat amunt com cicatrius lluminoses, vermells els que pujaven, grocs i blancs els que baixaven. N'hi havia un de llarguíssim que devia ser Balmes o Muntaner, que arribava ben bé al peu de Collserola. També es podien veure llumetes més petites del normal, al fons del fons del fons, que eren les maresmes del maresme. Semblaven veure's fins i tot les llums de Masnou, però era difícil identificar la població. Es veia la intermitència blanca de les tres llums de la torre Foster, i la fantasmagòrica llum groga del Tibidabo i la lentitud de la talaia. Arreu es veien llums de neó de tots colors, verd llimona, fúcsia de bingo, vermell incandescent, blau d'estalvis i pensions... Les antenes es confonien de mica en mica amb la nit i la catedral s'il·luminava, cosa que feia poc sovint.
Però hi havia més de quatre telescopis incomprensiblement enfocats cap a la banda industrial del port, destinats a observar qui sap què, potser les grues postpanamax, potser els dipòsits de gas, potser l'horitzó monòton del mar... Allí era on seien ells dos, damunt del petit mur i al costat d'un canó de guerra civil, uns metres més al sud de l'impresentable museu militar. Ella mirava cap als creuers dispersos ancorats en la zona d'espera, amb els cabells enjogassats per la brisa intensa. Ell es mirava les llàgrimes taronges que reflectien les llums del port damunt l'aigua negra de quitrà. Pocs cotxes circulaven per l'escullera, a l'altra banda del port.
-No anem bé -va dir ella, de sobte.
Un terratrèmol va sotragar el paisatge i la llum es va enfosquir encara una mica més. Va haver-hi un eclipsi solar, les aigües van eriçar-se. Va trencar el silenci un compàs ferotge de violins, els canons van disparar contra els creuers i les grues van ballar la dans de la mort. Mai no havia vist la gemma endinyar un revés tan contundent, quinze zero.
-Com? -resumia així en Lluc, perdent la pilota.
-Crec que no anem bé, Lluc -va explicar-se la Gemma, encara mirant cap a l'horitzó-. No té cap futur i no sóc feliç.
Va passar un pingüí i el va saludar un esquimal.
-M'ho he passat molt bé i tal -la Gemma no dominava l'oratòria-. Ha estat divertit, però crec que funcionem molt millor com a amics, i que ara estem a temps d'aturar-ho.
Quaranta zero.
-N'estàs segura?
-Ja vaig començar molt insegura, Lluc. M'hi vaig sentir com forçada. I necessito una relació que em doni seguretat. Es va acabar el joc, el set i el partit.
Aquells telescopis tenien sentit a la banda de la ciutat, apuntant cap a l'Eixample o cap a Colom. A través d'ells es veia, a aquella hora blava de les nou del vespre, el detall dels carrers que s'enfilaven ciutat amunt com cicatrius lluminoses, vermells els que pujaven, grocs i blancs els que baixaven. N'hi havia un de llarguíssim que devia ser Balmes o Muntaner, que arribava ben bé al peu de Collserola. També es podien veure llumetes més petites del normal, al fons del fons del fons, que eren les maresmes del maresme. Semblaven veure's fins i tot les llums de Masnou, però era difícil identificar la població. Es veia la intermitència blanca de les tres llums de la torre Foster, i la fantasmagòrica llum groga del Tibidabo i la lentitud de la talaia. Arreu es veien llums de neó de tots colors, verd llimona, fúcsia de bingo, vermell incandescent, blau d'estalvis i pensions... Les antenes es confonien de mica en mica amb la nit i la catedral s'il·luminava, cosa que feia poc sovint.
Però hi havia més de quatre telescopis incomprensiblement enfocats cap a la banda industrial del port, destinats a observar qui sap què, potser les grues postpanamax, potser els dipòsits de gas, potser l'horitzó monòton del mar... Allí era on seien ells dos, damunt del petit mur i al costat d'un canó de guerra civil, uns metres més al sud de l'impresentable museu militar. Ella mirava cap als creuers dispersos ancorats en la zona d'espera, amb els cabells enjogassats per la brisa intensa. Ell es mirava les llàgrimes taronges que reflectien les llums del port damunt l'aigua negra de quitrà. Pocs cotxes circulaven per l'escullera, a l'altra banda del port.
-No anem bé -va dir ella, de sobte.
Un terratrèmol va sotragar el paisatge i la llum es va enfosquir encara una mica més. Va haver-hi un eclipsi solar, les aigües van eriçar-se. Va trencar el silenci un compàs ferotge de violins, els canons van disparar contra els creuers i les grues van ballar la dans de la mort. Mai no havia vist la gemma endinyar un revés tan contundent, quinze zero.
-Com? -resumia així en Lluc, perdent la pilota.
-Crec que no anem bé, Lluc -va explicar-se la Gemma, encara mirant cap a l'horitzó-. No té cap futur i no sóc feliç.
Va passar un pingüí i el va saludar un esquimal.
-M'ho he passat molt bé i tal -la Gemma no dominava l'oratòria-. Ha estat divertit, però crec que funcionem molt millor com a amics, i que ara estem a temps d'aturar-ho.
Quaranta zero.
-N'estàs segura?
-Ja vaig començar molt insegura, Lluc. M'hi vaig sentir com forçada. I necessito una relació que em doni seguretat. Es va acabar el joc, el set i el partit.
Postal de Krypton
Argument i estil:
Postal de Krypton és una història sobre l’adolescència, que va ser finalista del XIX premi Enric Valor l’any 2000 i va ser editada per Edicions del Bullent.
La metàfora del títol és ben senzilla: Krypton és el planeta natal de Kal-El, l’infant que en el futur esdevindrà Superman. D’una manera simbòlica, Krypton representaria la infantesa. Aquest és un món destinat a explotar i desaparèixer, tal i com profetitza el seu pare Jor-El (Marlon Brando), essent repudiat pels seus il·lustres col·legues per les seves teories apocalíptiques.Sense fer-ne cas, Jor-El salva el seu fill de la imminent destrucció del planeta tot dipositant-lo en una nau amb destí a la Terra. El món real, el món dels adults.Durant aquest viatge d’infantesa a edat adulta, el viatge dins la nau és ple d’ensenyances i lliçons sobre el món que espera el futur super-heroi. Quan aterri, si ha après tot el que se li ha ensenyat, podrà esdevenir un ésser capaç de coses inimaginables.Des del món dels adults, doncs, des d’aquest viatge difícil i ple d’entrebancs, el protagonista, Lluc, rep el record de diversos instants del seu creixement. Aquestes són les Postals del seu Krypton particular.
Es tracta d’una novel·la fresca, ambientada inicialment a la Barcelona del cap d’any del 2000. En aquesta data en Lluc, el protagonista, convoca els seus amics (ja adults) a una festa de cap de segle a casa seva, el far de Montjuïc. És allí on afloren tots els records d’aquest viatge apassionant: Les músiques, les noies, els desenganys, els viatges, les discoteques de moda, els campaments, etcètera.El llenguatge de la novel·la és modern i l’ambientació procura ser fidel a la realitat metropolitana. No hi falten situacions còmiques i altres moments més compromesos, el tast de la dolçor i de l’amargor, la successió ràpida de sentiments que fiblen el cor i la ment d’en Lluc.Una novel·la per als nostàlgics dels vuitantes, de la cultura “pop”, de les músiques optimistes i de l’edat de l’experimentació. També una novel·la per als qui han viscut alguna vegada la sensació de trobar-se en una cruïlla vital.
Banda sonora:
- "Disco 2000"- Pulp
- "Lo Boob oscillator"- Stereolab
- "Hey Jude"- The Beatles
- "Olmailovin"- Los Manolos
Postal de Krypton és una història sobre l’adolescència, que va ser finalista del XIX premi Enric Valor l’any 2000 i va ser editada per Edicions del Bullent.
La metàfora del títol és ben senzilla: Krypton és el planeta natal de Kal-El, l’infant que en el futur esdevindrà Superman. D’una manera simbòlica, Krypton representaria la infantesa. Aquest és un món destinat a explotar i desaparèixer, tal i com profetitza el seu pare Jor-El (Marlon Brando), essent repudiat pels seus il·lustres col·legues per les seves teories apocalíptiques.Sense fer-ne cas, Jor-El salva el seu fill de la imminent destrucció del planeta tot dipositant-lo en una nau amb destí a la Terra. El món real, el món dels adults.Durant aquest viatge d’infantesa a edat adulta, el viatge dins la nau és ple d’ensenyances i lliçons sobre el món que espera el futur super-heroi. Quan aterri, si ha après tot el que se li ha ensenyat, podrà esdevenir un ésser capaç de coses inimaginables.Des del món dels adults, doncs, des d’aquest viatge difícil i ple d’entrebancs, el protagonista, Lluc, rep el record de diversos instants del seu creixement. Aquestes són les Postals del seu Krypton particular.
Es tracta d’una novel·la fresca, ambientada inicialment a la Barcelona del cap d’any del 2000. En aquesta data en Lluc, el protagonista, convoca els seus amics (ja adults) a una festa de cap de segle a casa seva, el far de Montjuïc. És allí on afloren tots els records d’aquest viatge apassionant: Les músiques, les noies, els desenganys, els viatges, les discoteques de moda, els campaments, etcètera.El llenguatge de la novel·la és modern i l’ambientació procura ser fidel a la realitat metropolitana. No hi falten situacions còmiques i altres moments més compromesos, el tast de la dolçor i de l’amargor, la successió ràpida de sentiments que fiblen el cor i la ment d’en Lluc.Una novel·la per als nostàlgics dels vuitantes, de la cultura “pop”, de les músiques optimistes i de l’edat de l’experimentació. També una novel·la per als qui han viscut alguna vegada la sensació de trobar-se en una cruïlla vital.
Banda sonora:
- "Disco 2000"- Pulp
- "Lo Boob oscillator"- Stereolab
- "Hey Jude"- The Beatles
- "Olmailovin"- Los Manolos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
