Jordi Cabré assegura que, per Beethoven, cal fer cas del cor abans que de la raó. Després de Laura aviva una força inexplicable, abstracta com la música, que mena cap al món dels morts.
JOSEP LAMBIES Barcelona.
Jordi Cabré, finalista del Sant Jordi 2010, explica que, de vegades, la literatura es produeix de manera intuïtiva, com la música. FRANCESC MELCI0N
"La música no sempre és bonica i agradable. De vegades, encripta un missatge terrible. Però, això sí, pot arribar a ser extremadament poderosa", sentencia Jordi Cabré (Barcelona, 1974). "Els grecs ja pensaven que un poble podia tenir un govern més democràtic o tirànic en funció de la música que s'hi escoltava. Sens dubte, té la capacitat de modificar les nostres accions i el nostre caràcter." Aquesta és, a grans trets, l'espurna de la seva última obra, Després de Laura -publicada per Proa-, que va quedar finalista del premi Sant Jordi 2010, tan sols una passa per darrere de L'home de la maleta , de Ramon Solsona.
Cabré enfonsa aquesta novel·la en les misterioses aigües del que és inexplicable. Pensa que Després de Laura comparteix el tractament de l'art i la sensibilitat amb l'anterior Rubik a les palpentes , també finalista del Sant Jordi el 2004. Aquí fa una passa més enllà, atret cap a tot el que s'oculta sota una bellesa sublimada i tèrbola. El protagonista, Salvador Dalmau, músic de funerals, balla al ritme d'un amor irresistible; la musa és la Laura del títol, una dona amb les clavícules tan perfectes com les efes d'un violí.
El missatge d'aquest llibre té un deix romàntic: procura dissuadir el lector de conformar-se amb el seu destí -o, com diu l'autor estirant l'al·legoria, "amb una partitura tancada"-, l'insta a agafar pel coll el que està escrit i a transformar-se en l'únic compositor de la seva vida. És per això que consagra la relació entre el Salvador i la Laura a la biografia de Ludwig van Beethoven. Cabré recorda que "Beethoven va haver de lluitar contra la sordesa i contra uns desamors molt bèsties". Tot i això, va ser capaç de marcar un camí propi. I en la novel·la és el model que agita el Salvador. "No podria haver trobat un fantasma millor", conclou.
El rescat d'Eurídice
Després de Laura està dividida en quatre parts. Cada part s'obre amb tres citacions -dues en el cas del pròleg- que invoquen una petita tertúlia de fantasmes. D'aquesta manera Cabré comença a fregar pedres per encendre les flames lluciferianes que cremen, a foc lent, durant tota la novel·la. Thomas Mann, Sant Agustí, Shakespeare, Màrius Torres i el mateix Beethoven són alguns dels convidats -tots morts, a excepció de Leonard Cohen-. "Són autors que reflexionen sobre la música i la immortalitat", diu Cabré. Perquè, com escriu Màrius Torres, el silenci ve quan la música comença.
Capficat en la firma de Beethoven, l'autor esmenta una col·lecció de cartes que mai no van ser enviades, adreçades a una "amada immortal". Afegeix que aquesta destinatària enigmàtica manté una curiosa semblança amb la Laura del seu llibre. I així comença un trànsit cap al món dels morts. "La meva novel·la té un punt pecaminós i satànic", diu Jordi Cabré. "En aquest sentit, és com totes les històries sobre músics, com el Doktor Faustus de Mann". El personatge de Salvador, que al principi no era més que un intèrpret en les misses pels difunts, agafa les regnes de la seva vida i fa un viatge cap a la porta dels misteris d'ultratomba. "Com quan Orfeu tocava la lira per baixar als inferns." Cabré conclou que, en gran mesura, la intenció de Després de Laura és explicar que la música és un vincle entre el món dels vius i el dels morts. Perquè la música pot arribar a ser extremadament poderosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada