dissabte, 18 de desembre de 2010

Nit de Santa Llúcia


“La música connecta amb el més enllà”
Entrevista de V. GAILLARD per al diari Avui

Advocat i gestor cultural, Jordi Cabré (Barcelona, 1974) ha conreat l'assaig i la novel·la amb obres com Rubik a les palpentes (finalista del Sant Jordi 2004) i El virus de la tristesa (premi Ciutat de Palma Llorenç de Vilallonga). És articulista d'El Punt i de l'Avui. A Després de Laura desvela el vessant fosc de la música.

En quin sentit pot ser malèfica la música?
He portat fins a les darreres conseqüències el poder que té la música per arrossegar l'auditori cap a diferents estats d'ànim. Els grecs ja van advertir que un tipus de música podia arribar a condicionar un govern i l'evolució de tota una comunitat. L'Església ha prohibit en el passat algunes formes musicals. Músics com Paganini han estat titllats de diabòlics. La música ens pot commoure, i ho pot fer per bé i per mal.

Per què Beethoven?
Perquè justament ens parla dels silencis. Més que qualsevol altre compositor, la seva personalitat fosca, insatisfeta, misteriosa, es traspua en la seva música. En la novel·la, és més interessant el que Beethoven calla que el que diu. Ell, que estava sord, intentava endevinar quina música sonava en aquell moment. En el llibre endevinem què hi ha darrere d'una obra inacabada de Beethoven.

Aquesta obra inacabada té un fonament històric?
És inventada a mitges. S'ha escrit moltes vegades que no coneixem el millor de Beethoven. Era un gran improvisador, però només coneixem el que va deixar escrit. Els estudiosos han parlat d'una hipotètica desena simfonia, jo parlo d'una sonata que va escriure i que tenia poders per connectar amb el món dels morts.

Quin paper té Laura en aquest triangle amorós?
El pianista d'enterraments s'enamora completament d'ella, una femme fatale, espectacular i fascinant. De la mateixa manera que la música ens pot commoure per bé i per mal, l'amor també ho fa. Laura és un amor perillós i duu el protagonista cap a uns misteris que no pot evitar. Laura l'arrossega com ho fa la música i, com en la música, no pot evitar -ho.

Com es connecta amb la història el mite d'Orfeu?
Orfeu va commoure els déus tocant la lira i va poder tornar la seva estimada al món dels vius. La música connecta amb el més enllà i pot ser una clau d'entrada al món dels morts. Beethoven ho sabia i el nostre personatge ho sabrà.

Publicada al diari Avui el 18 de desembre del 2010

Altres links:

http://nitdesantallucia.omnium.cat/ca/noticia/omnium-clou-la-60-nit-de-santa-llucia-festa-de-les-lletres-catalanes-donant-el-tret-de-sortida-a-la-celebracio-del-seu-50e-aniversari-4538.html

http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/346822-beethoven-i-txa-txa-txa.html

http://www.ara.cat/cultura/llibres/Nit_Santa_Llucia-Ramon_Solsona-Premi_Sant_Jordi_0_391761930.html

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/12/ramon_solsona_guanya_el_li_premi_sant_jordi_amb_una_novel_la_sobre_el_xoc_generacional_61166.php

http://www.vilaweb.cat/noticia/3825735/20101217/sona-sant-jordi.html

I com a resum:

2 comentaris:

  1. Enhorabona Jordi. Llegiré la novel·la amb especial atenció. Bona feina -i no ho dic només per aquest nou llibre.

    ResponSuprimeix