dilluns, 17 de novembre de 2008

Es busca: Joan Sala

La ficció supera la realitat. No per res, sinó perquè aquesta és la seva funció: superar la realitat, imaginar-la, interpretar-la i també crear-la. La sèrie “Serrallonga” emesa fa poc per TV3 es deia així, “Serrallonga”, i no pas “Joan Sala, del mas Sala, de la parròquia de Sant Martí de Viladrau”. Parteix de l’àlias, el mite, l’imaginari. La crítica que ha rebut per part d’alguns historiadors ha passat amb més pena que glòria no perquè no tinguessin raó, no perquè no en sàpiguen molt, sinó perquè la realitat té un paper completament secundari. A vegades a la realitat se li han d’abaixar els fums. Baltasar Porcel ja diu que ell és l’”amo de les ametles” i que per tant dins la seva novel·la no és que no existeixi la realitat: és que la realitat és aquella, i cap altra.

Que si és versemblant? És més que això, és veritat. La independència de Catalunya és versemblant en la mesura que l’obsessió per tocar de peus a terra no ens anul·li i ens mecanitzi. Allò imperdonable d’aquests últims anys del país no és no haver fet realitat el somni, sinó haver-lo malbaratat i abaratit. Som exactament allò que aspirem a ser. La ficció pot (si es fa servir bé) dominar la realitat. No és que els esdeveniments puguin superar-nos, no és que Joan Sala o Clark Kent siguin més de veritat: és qüestió de decidir si Joan Sala ha de matar Serrallonga. No se’n sortiria encara que s’ho proposés, com és ben obvi. Les ficcions són veritats com punys. Si la ficció no fos més poderosa que la realitat, entre d’altres coses no hi hauria tants divorcis. Ni tants casaments, és clar.

Publicat al diari AVUI

Cap comentari:

Publica un comentari