dimecres, 12 de desembre de 2007

No llegeixi això



I ja hi som.De vegades sembla fàcil formular un enunciat ambl’esperança que s’acabi entenent, o que se’n faci una mica de cas, però aquí es troba vostè desobeint impúdicament una consigna tan senzilla. Si se la torna a mirar comprovarà que és una frase clara, intel·ligible, que no dóna peu a grans interpretacions: i malgrat tot ja ens trobem a la quarta frase i els seus ulls s’empassen les lletres com si haguessin sentit (o com si haguessin llegit) ploure. Deu tenir vostè, lògicament, les seves raons particulars i inviolables: tal vegada simplement té unes immenses ànsies de lectura, absolutament irrefrenables, com si diguéssim que s’està llegint a sobre; o bé que no li dóna la gana que cap pàgina d’un diari li parli en imperatiu, i molt menys en boca (o en dits) d’un noiet de somriure irritant que per vostè no té cap autoritat, de manera que pensa fer exactament el contrari del que se li mana; o potser està tan acostumat a rebre instruccions i ordres en positiu, per part de la publicitat i la propaganda, que quan en llegeix una en sentit negatiu només pot entendre-la com una invitació, com un joc, com una provocació literària. Ja li dic jo que no és res d’això, que ja pot girar full o article, que aquí no hi és benvingut, que creure que la noia diu que “sí” quan diu que “no” és de psicòpates. Per això en aquest moment la meva ordre passa a ser una exigència: fora d’aquí.

Malgrat tot, em dec expressar molt malament, i això ho entenc com el pitjor fracàs amb què es pot trobar un escriptor.Potser ja és massa tard: ara ja m’he acostumat a la seva presència i a la seva ridícula curiositat,com qui es troba pel carrer un gos sense collar que el segueix buscant companyia o simplement amb ganes de mortificar l’existència. I ara què? Que no té un lloc millor on anar? Vol que el convidi a una copa, vol quedar-se a dormir? Què n’espera, exactament, d’aquest article? Potser és que no he guardat les formes i no ho he demanat si us plau, i si és així li expresso les meves disculpes. Però és que ara li ho dic pel seu propi bé: no continuï amb la lectura. No porta enlloc, o almenys a cap lloc que a vostè li pugui interessar, cregui’m. Fins i tot li confessaré que pot ser perillós. Perquè no em dirà que no és estrany que ens trobem en aquest punt i encara no haguem dit gran cosa, i això només pot significar que em guardo una notícia per al final: alguna cosa d’inconfessable, alguna primícia que sens dubte no pot ser agradable ateses les prevencions que estic prenent amb qui em llegeix.Per tant, ara és vostè qui s’hauria de preguntar si li convé realment seguir el fil d’aquest despropòsit i endevinar la raó que s’hi amaga, i fins i tot pot preguntar-se si aquesta raó es troba en el final, en la primera frase o bé entaforada de forma més subliminar o més explícita entre les paraules que ja ha llegit (i ja en porta 534!) o bé entre les que seguiran a continuació. Però aquest ja no és el meu problema sinó el de vostè. El meu, com ja deu haver intuït, és que em deixi en pau d’una vegada.
Les paraules que segueixen no vénen al cas per a res: sacarina sòdica 5mil·ligrams, mebendazol 180, via oral, laruilsulfat sòdic i color ataronjat SE-110. I és que tal vegada no hi ha cap sentit a buscar, ni al final ni enlloc, però tot i així ara vostè vol acabar la peça fins a l’últim mot. És la seva decisió i la respecto: però llavors vostè hauria d’haver pogut respectar la meva, el senyal de “prohibit passar” que he col·locat just a l’entrada. Sí, vostè ha pagat el preu del diari i per tant creu que té dret a penetrar dins de cada columna que s’hi hagi estampat, però prengui’s aquest article com una crítica musical a l’inrevés. ¿No acaben moltes crítiques de concerts advertint-lo que sobre tot no se li acudeixi posar els peus en l’espectacle en qüestió? Doncs jo ja li estalvio la feina, des del mateix títol. Però veig que ni així, i que ja som al capdavall del carrer per decisió exclusivament seva. Què demostra això? Home: d’entrada, que les lleis no serveixen absolutament per a res quan així ens ho proposem (i ja he dit que hi havia un punt perillós).Però per damunt d’això, el que em preocupa de debò és saber si escric per a les parets.
Publicat al diari AVUI. 12-12-2007

Cap comentari:

Publica un comentari