dimarts, 5 de juliol de 2016

Generació Llibertat


Un dia d'agost de fa quatre anys, en un festival de música de l'Empordà, els tenia tots dos davant: Carles Puigdemont, alcalde de Girona, i Santi Vila, alcalde de Figueres. Compartíem una cervesa i parlàvem sobre l'aposta independentista del govern Mas, sobre el procés, sobre cap a on havia d'anar tot plegat. Un dels dos, no cal dir quin, s'hi mostrava entusiasta i decidit. L'altre, l'avui conseller Santi Vila, hi mostrava una actitud més prudent, plena de preguntes difícils de respondre en aquell moment. Amb el temps les tesis independentistes s'han imposat i aquella conversa que vaig presenciar, davant d'un pre-president i un pre-conseller que ja eren molt amics, avui seria força diferent. El tercer en concòrdia, és a dir jo mateix, estava d'acord amb les tesis de l'alcalde de Girona però avui mateix, sense que li calgui haver caigut a la marmita quan era petit, el mateix Santi Vila s'hi troba còmode. A la seva manera, és a dir, heterodoxament, amb llibertat argumental, i aportant-hi el llibre “Un moment fundacional” on explica bé (entre moltes altres coses) el procés de reflexió que l'ha dut a abraçar la independència com a única sortida en l'actualitat. Certament hi fa una aproximació racional i no passional, certament hi afegeix “per a fer què?” com a pregunta necessària, i certament es nota que ha patit i s'ha plantejat (i es planteja) molts interrogants. Però el cas és que és al cap del carrer, engruixint l'equip governamental i parlamentari que té com a full de ruta la desconnexió. Bravo.

Vol dir això que el temps ha donat la raó a un i no l'altre? Abans de respondre, permetin-me separar esferes: una cosa és el que hagi de fer la majoria parlamentària i el govern, i una altra cosa és el que ha de fer CDC. Pel que fa als primers, el govern i el parlament han de seguir el full de ruta pactat o bé modificar-lo com calgui per a fer possible la desconnexió amb l'Estat en el termini més breu. Crec que preferiblement mitjançant una DUI que no pas mitjançant un RUI, ara no vull aprofundir en el debat instrumental. Ara bé: si en un govern hi poden conviure i sumar les sensibilitats d'ERC i les sensibilitats de CDC, molt més dins de CDC hi poden sumar la sensibilitat de Carles Puigdemont i la sensibilitat de Santi Vila. I aquí entro en el fons del que vull expressar en aquest article: què ha de fer CDC, i el partit nou que el rellevi, en aquest decisiu congrés de juliol.

Què ha de fer? Ho resumiré amb un altre exemple: el president Mas, ja fa molts anys, em va preguntar l'opinió sobre què havia de fer el partit amb el tema del matrimoni homosexual. Li vaig respondre que era igual el que digués CDC. Era del tot irrellevant. Els homosexuals es casarien amb els mateixos drets i obligacions que tothom sí o sí, tard o d'hora, petés qui petés, i per tant digués el que digués CDC. Perquè un partit que es pregunta aquestes coses és, simplement, un partit que no està preparat per al segle XXI o que ha perdut la connexió amb el carrer (o més ben dit, amb el futur). Amb el debat sobre la independència CDC ha reaccionat a temps, és més: ha liderat i lidera el procés que vivim. Ho fa i ho ha de fer a la seva manera, no a la manera d'ERC, ni de la CUP. El govern té un full de ruta a complir, però CDC pot ser vehicle d'integració de sectors moderats o “espantats” a una causa que ni és fàcil, ni és gratis, ni és cosa de somriures. CDC no ha de ser “un partit sobiranista on hi càpiguen independentistes”, sinó un partit independentista on hi càpiguen sobiranistes. Aquest és el canvi.

CDC ha de seguir sent un partit de centre, sí, però no per això ha de caure en l'error del PSC o d'Unió, desbordats per les circumstàncies i per la nul·litat de pensament. Això demana –com proposem a Generació Llibertat- avançar-se als temps, modernitzar l'estructura interna, democratitzar processos, incorporar una majoria de cares noves a la direcció, tenir un think tank o unes sectorials potents en pensament, mantenir l'independentisme i aportar-hi pragmatisme i obertura, no ser un partit conservador, defugir l'ultraliberalisme i l'extrema esquerra per igual, de fet defugir tot dogmatisme inclosos els propis. CDC té una feina diferent de la del govern, té deures propis. La conversa de fa quatre anys qui la va guanyar? Tots dos. Tots tres. La generació que un dia va empassar-se disciplinadament el pacte del Majestic ara ha de fer guanyar, dins de CDC, el pacte amb la modernitat. Amb el centre social. I per la independència.

Publicat a El Punt/Avui el 5 de juliol del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari