Un altre Sant Jordi, dia del màrtir que va ressuscitar tres vegades (Jesucrist? Un aficionat). Esmorzars literaris, cocktails d'escriptors, dinars amb editors i parades de llibres i roses. Som un país extraordinàriament civilitzat al carrer, a l'hora de sortir a manifestar tants les nostres reivindicacions com la nostra "joie de vivre". Una altra cosa és el que no és el carrer, dins dels edificis, els despatxos, les converses privades, les actuacions a l'ombra d'un sostre. Aleshores som de vegades covards, mesquins, conspiratius i mediocres. L'avantatge de ser escriptor és que tens l'oportunitat, un cop a l'any, de demostrar que bona part de la teva feina "de dins", és a dir sota un sostre i entre quatre parets, ha tingut noblesa i transparència o com a mínim vocació artística. És a dir, constructiva. Sumatòria. Aportar més que restar (llevat de poques excepcions).
Aleshores ve en Jaume Cabré i, li parlis del que li parlis, et dóna serenitat. I el més fort és que et confessa (ell confessa) que tu també l'hi dones a ell, i que del que es tracta és de treballar amb honestedat. Enamora't, em diu. Ja sabem que hi ha twitters i facebooks i llenguatge molt directe a la vena, molt de consum ràpid, però a tu Jordi no t'interessa això. Tu enamora't, i ja m'agrada que em diguis que t'has enamorat. Senyal que aquesta idea que tens, i que dius que has començat a escriure, valdrà la pena si l'acabes. No et sentis retrògrad ni carca ni avorrit, agafa un compromís. No amb la droga dura sinó amb la bellesa perdurable. (Tot això no m'ho ha dit ell, són variacions meves sobre un sol tema).
I penses aleshores que això hauria de ser traslladable a totes les professions de la societat, també a la política, i també a la gestió cultural. Sobretot a la gestió cultural, tan amenaçada per intents de frivolització constant amb l'excusa del màrqueting. Quan funciona, perfecte: però dur-nos-hi a tots com a norma, ni parlar-ne.
I penses automàticament en Joan Maragall i en l'"Elogi del viure":
Estima el teu ofici,
La teva vocació,
La teva estrella,
Allò pel que serveixes,
Allò en què realment
Ets un entre els homes.
Esforça't en el teu quefer
Com si de cada detall que penses,
De cada paraula que dius,
De cada peça que poses,
De cada cop de martell que dónes,
En depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada