Llegint "La Vanguardia" avui un s'adona del lloc exacte que ens pertoca en l'univers museístic mundial. La pàtria de Miró, Picasso, Gaudí i Dalí, la pàtria que exporta cultura i sensibilitat i humanitat i avantguarda, no apareix fins al número 40 i això gràcies a Nostre Salvador de Figueres.
És cert que hi ha un mal finançament públic a Catalunya i és cert també que hi ha altres museus mundials que tiren també d'obres dels nostres artistes. Però la comparació amb Madrid és massa clamorosa com per no fer un toc d'alerta seriós. Sobre el finançament? Sí, d'acord. Sobre el 21% d'IVA? Molt bé, parlem-ne també.
Però molt més sobre comunicació entre públic i obra, i especialíssimament sobre els costums culturals del país. Sobre si realment ens interessa o no. Si no ens intessa a nosaltres, tampoc interessarà als polítics. Fa 100 anys o fins i tot m'atreviria que fa només 40 anys, en la cultura ens hi anava la vida. Això és el que ha canviat.
Vergonya. Ho sento. Molta vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada