Entrades gratis!

Davant la crisi ens autoreceptem imaginació, i així ha de ser: però amb concrecions. La idea de substituir el pagament d'entrades als teatres i auditoris per pagaments en donació no és nova ni és la solució total però té recorregut, i mereix ser considerada amb rigor. Sí que podria servir per a evitar l'enfonsament de moltes programacions arran de la pujada de l'IVA, i així es va plantejar, però en un país com el nostre (tan avesat a la picaresca) pot tenir les seves dificultats. L'experiència més propera que vam poder materialitzar va ser la de les pastanagues de Bescanó, on vaig tenir l'honor de participar i assistir. Allò va ser el nostre primer avís, tan destacable que diverses televisions i emissores d'arreu del món van voler cobrir l'esdeveniment. Però es va quedar en protesta simbòlica i, aliments a banda, té els seus antecedents internacionals.

A Nova York hi ha diversos equipaments on es pot adquirir una entrada a canvi d'una donació voluntària: és a dir, que l'entrada és formalment gratis però s'aconsella pagar una voluntat (normalment orientativa). Les entrades al Memorial 11 de Setembre, per exemple, són gratuïtes amb una donació suggerida per al seu manteniment. D'altres centres admeten la fórmula però a temps parcial: el Museu Guggenheim, per exemple, permet que el visitant pagui exactament allò que li vingui de gust els dissabtes a la tarda, així com succeeix els dimecres al Zoo del Bronx o les tardes de divendres al New York Historical Society. Al Metropolitan el donatiu suggerit és de 20 dòlars i al d'Història Natural, de 15. En tots els museus nacionals del Regne Unit impera la norma de la gratuïtat amb donatiu recomanat. A la Tate Modern només es paga a la planta quarta, per a sufragar les grans exposicions temporals. Etcètera.

La pregunta que aquí ens podem fer, a banda de la nostra possible covardia burocràtica i jurídica, és sobre la famosa picaresca nacional. Un tema de cultura i de sensibilitat social. Seríem capaços d'establir aquí sistemes semblants, ja sigui per a teatres o per a museus, confiant que bona part del públic no es decanti per la gratuïtat i es presti a fer el donatiu suggerit? Podem descartar el reclam “entrades gratis!”? Seríem capaços d'entendre que quan diem “gratuït” estem indicant precisament que de gratuït no hi ha res, ni tan sols la sanitat i l'educació, i que del que es tracta no és d'aprofitar l'avinentesa? Que el que s'espera de l'usuari responsable és que efectivament es grati la butxaca? Hi ha maneres d'evitar la temptació de l'abús: sobretot tenint en compte que el donatiu suggerit seria, de ben segur, d'un import molt inferior a l'entrada amb 21% d'IVA. Això primer. Però és que també es podria complementar l'acció amb avantatges directes: descomptes per a altres ocasions, entrades suplementàries, accés a serveis extres, un objecte-obsequi substitutiu... En tot cas, si no tots els dies de l'any, durant uns mesos o unes representacions aquesta pot ser una fórmula vàlida per a alguns teatres o auditoris que vegin perillar l'afluència de públic per culpa dels exageradíssims impostos culturals.

Les raons per atrevir-s'hi són moltes: n'hi ha exemples a nivell mundial, ja som grandets, els usuaris hi guanyen més del que hi perden, els obstacles jurídics estan per a ser vençuts, la mesura es pot implantar amb cautela i progressivament i, a més, nosaltres no som menys que els americans o els anglesos. Oi que no?

Publicat a El Punt/Avui l'11 de febrer del 2013