divendres, 9 de desembre de 2011

Tot i que



Les ideologies diuen que llibertat, amnistia, justícia, som una nació i tenim dret a decidir, democràcia real ja i Gibraltar espanyol. Encara més tòpic és afirmar que les ideologies entren en crisi a partir de l'enderrocament del mur de Berlín, ja que la veritable crisi de la socialdemocràcia ha arribat vint anys després i arran (justament) d'una crisi econòmica de matriu capitalista. Mentre hi hagi idees hi haurà ideologies i serà bo que el debat es trobi també en les idees i no en els simples interessos. Tot i que, en efecte, la nostra societat renega més que mai del programa i del dogma. Malgrat la caricatura televisiva, el cert és que a trompades hem tornat a donar valor als espais del matís. Al “tot i que”.

Dins dels parlaments es confronten les dretes i les esquerres, amb matrius ideològiques diverses, partint de la base que des del govern es podran arreglar les polítiques. El desconcert actual, fins i tot la indignació actual vénen de comprovar que els parlaments, antigament totpoderosos, manen molt menys del que semblava perquè la sobirania ja no és el que era. I si manen menys els parlaments, manen menys els partits i per tant les ideologies. L'anomenat “poder dels mercats” no és només en perjudici del poder dels governs, sinó també en perjudici del poder de les ideologies. Tot i que, sens dubte, cap projecte d'empresa o de país o personal no va gaire lluny si a banda dels interessos no compta amb un punt de fe o de romanticisme o d'ànima. Aquí és el punt mig, el punt d'equilibri on haurem d'anar a petar. És just garantir una mínima igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans i procurar que funcioni l'ascensor social, i també és just que hi hagi uns serveis públics que garanteixin educació, sanitat o cultura amb la màxima cobertura possible. Tot i que també és cert que aquestes garanties públiques necessiten una reconsideració pel que fa a la seva eficàcia, la seva dimensió i la seva viabilitat.

És just que la societat no se sotmeti a les lleis sinó que les lleis se sotmetin a la societat, i que per tant els poders siguin permeables als canvis i progressos civils com són el matrimoni homosexual, el dret a l'avortament o la prohibició dels toros. Tot i que també és cert que cal legislar amb molt de deteniment aquestes matèries, fent cas a la casuística i a la tradició, procurant estar segurs de no perdre valors que o bé són essencials, o bé no tenen per què ser esmicolats del tot. És necessari que hi hagi un espai de llibertat ampli per desenvolupar-se individualment, empresarialment i col·lectivament. La llibertat és la base de la nostra civilització i el motor del nostre progrés, i per tant ha de trobar les mínimes barreres possibles per desenvolupar-se. Tot i que hi ha en efecte uns béns d'interès general, i que gaudir la llibertat comporta tant la responsabilitat de gestionar-la com el deure de compartir unes mínimes obligacions socials garantides pels poders públics.

Sí, Catalunya té el dret a l'autodeterminació. I és cert que molts diners que recapta l'Estat no ens retornen en forma de serveis, i és cert que som una nació que ha de tenir veu pròpia al món. Tot i que també tenim el deure de calcular bé les forces abans de llançar-nos-hi, i el deure de no infravalorar les forces en contra, a banda del deure de no fer demagògia amb un assumpte ben seriós. Malgrat la importància fonamental de les ideologies, la maduresa d'un país té forma de “tot i que”. Celebro que així vagi evidenciant-se.

Article publicat al diari Avui el dia 5 de desembre del 2012

3 comentaris:

  1. Em sap greu contradir-te: cal acabar amb les ideologies, Tot i que intueixes alguna cosa potser, quan esmentes de costat els termes "idees i ideologies". Més del primer i menys del segon cal.
    T'enganxo la capçalera del meu blog.


    1- Només parlo d'allò que estic convençut amb fonaments i amb la recerca de la veritat com a bandera.
    2- Massa prediccions que em titllaven d'estrafolàries dissortadament s'han acomplert.
    3- Espero que l'humor i l'enginy siguin les banalitats més habituals.
    4- No tinc ideologia, ans idees i ideals.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies per enganxar-m'hi. Però tenir una ideologia no fa cap mal, el que és perillós és el dogma.

    ResponSuprimeix
  3. Et reconec el mèrit de voler parlar de política sense el discurs fàcil populista que s'ha instal·lat arreu d'internet i rodalies.

    En general opino que hi ha massa soroll ideològic i enmig de l'enrenou costa trobar les veus que saben de què parlen. És una tasca cansada que no a tothom li ve de gust fer.

    PD: Molt bona la foto de la sopa ideològica. M'ha fet recordar la Mafalda.

    ResponSuprimeix