Plaques

En aquest llit Yoko Ono va demostrar que no hi ha geni que no pugui caure en les urpes d’una bruixa lletja i malvada. Aquesta esplanada amb arbres i gronxadors havia estat abans una plaça dura d’en Bohigas. Dalt d’aquesta cadira de rodes Cristopher Reeve va plantar cara a la kryptonita en nom de tota la humanitat. En aquesta taula el senyor Pla va obrir la llibreta i va concloure que la mediocritat s’assembla molt al cafè amb llet. Amb aquest pot de sopa el senyor Warhol va posar un mirall al món, a desgrat dels miops. Amb aquest premi Sebastià Alzamora va descobrir que només ens agrada quan és en Sebastià Alzamora. Davant d’aquesta cabina de telèfons la noia va acceptar tenir cura, almenys per uns dies, d’un escriptor disfressat d’advocat. En aquest plató de televisió Mikimoto va fer el millor programa que s’ha fet mai en aquest país. Dins d’aquest taxi el senyor Salvador Sostres, dit alçat i verb irreprimible, va llançar la solemne proclama en contra dels finals tristos i a favor de l’alegria. En aquest balcó un senyor lleonès va sortir investit, per primera vegada a la història, president de la Generalitat de Catalunya. Dalt d’aquest turó va néixer una idea de país que el va salvar de les ruïnes. En aquesta platja Charlton Heston va condemnar-nos per haver derruït la llibertat. En aquest piano Debussy hi va aconseguir atrapar la lluna. Mirant aquesta constel·lació en Jaume Cabré va començar una de les millors novel·les de la literatura catalana del segle. Per aquest passadís del Palau de la Música va poder passar una senyora amb bastons, amb tota la seva família, mentre els Petits Cantors de Viena estaven encara en calçotets. Assegut en aquest banc, enmig d’un entorn profundament pessimista, Johan Cruyff va decidir que el Barça guanyaria el Ligo. Dalt d’aquest escenari Lluís Llach va demostrar que ens domina les ànimes però també que no dominarà mai la política. Aquesta enquesta del nostre diari és gentilesa dels nostres més honorables subscriptors. Québec: Je me souviens. A bord d’aquest transatlàntic abandonat als molls de l’oblit va navegar Grace Kelly fins a Montecarlo per convertir-se en princesa. En aquest despatx es va fer un jurament pel futur Estatut sense saber que es podria estar cometent perjuri. Al fons d’aquest restaurant del passeig de Santa Mònica es reuneixen tres amics, un cop al mes, pel plaer de parlar sense màscares. Per aquesta avinguda mitja ciutat va sortir a saludar el Caudillo, serveixi aquesta placa com a etern recordatori. Sota aquest firmament inabastable es va decretar que la nit només existeix a les latituds polinèsies, i que la resta són escenaris i attrezzos. Aquest palau fou pagat i construït pel senyor virrei sense imaginar-se que acabaria sent per sempre el Palau de la Virreina. Amb aquesta camisa de dormir Audrey Hepburn podria haver ballat tota la nit. En aquest camp de futbol es van arribar a aplegar cent mil persones per cridar que som una nació, per molt que avui sembli mentida. En commemoració del dia que el RCD Espanyol va canviar de nom per sempre. Al Fossar de les Moreres hi he clissat més d’un traïdor. Prohibida l’entrada a tota persona que prefereixi Stones que Beatles. Avinguda Pujol, abans ronda del General Mitre. Avinguda Maragall, abans carretera del Carmel. Plaça Clos, pròximament plaça Tortell Poltrona. En el dia d’avui s’obrí la nevera no-frost on reposa Walt Disney. En reconeixement de tots els qui han lluitat per nosaltres sense que haguem sabut estar-hi a l’alçada. En aquests estudis va existir, al seu dia, una ràdio líder i nacional. En aquesta escola d’elit hi estudien els fills d’un polític d’esquerres: governem, però encara hi ha classes. Per aquí va passar Woody Allen. Monument al patiment de totes les àvies. Amb les restes d’aquest cor trencat vas poder començar a sentir-te reina de debò. Primera pedra de l’ambaixada catalana a Madrid. En aquesta habitació de Viladrau va tancar els ulls un àngel que mai no ens perdonaria la nostra tristesa.

Publicat al diari AVUI. 18-03-2005