Brindis

A Catalunya hi ha boicot a Freixenet? Diu el president de la companyia, Josep Lluís Bonet, que tem un boicot del seu producte a Catalunya com a represàlia a les seves declaracions, en què afirmava que “Catalunya és una part essencial d'Espanya i ha de continuar sent-ho”. Al mateix temps, tot sigui dit, el senyor Bonet accepta una consulta a la població i anuncia que no deixaria d'invertir a Catalunya en cas d'independència. Per tant, queda clar que admet el dilema entre dues opcions i que es pugui decidir. I també deixa clar que, en tot cas, Freixenet escull associar la seva marca a l'opció de la unitat d'Espanya. Cap problema.

Si entrem en un període plebiscitari, haurem de conviure amb els del “sí” i amb els del “no”. Un boicot a una empresa per haver-se manifestat per qualsevol de les opcions és absurd, perquè no podrem arribar mai a boicotejar tots aquells que tinguin un vot oposat al nostre. Seria una tasca interminable i esgotadora, a banda d'autodestructiva. De la mateixa manera, dubto que els votants del “no” boicotegin les cerveses Moritz simplement perquè aquesta casa ha associat la seva marca molt decididament cap al catalanisme sobiranista. No, tampoc no hi està havent boicot a Moritz per aquesta raó, ni n'hi ha d'haver a Freixenet per la raó contrària. Ara bé: el que sí que hi pot haver són preferències. I el que sí que pot ser és que un votant del “no” prefereixi consumir cerveses Cruzcampo, la de la roja i del sur. O potser un unionista es pot trobar bé consumint San Miguel, una marca que associa la seva imatge a una “ciutadania del món” clarament contrària als divorcis nacionals. Hi ha productes que defugen aquestes identificacions, però en les cerveses i caves, no sé per què, això agafa ben bé un caire de referèndum amb opció múltiple de respostes.

L'Albert Castellón, director de la Moritz, acaba de publicar un llibre anomenat Catalonia: next brand in Europeque ens parla molt de la importància de la marca, d'allò que s'associa al teu nom. I què s'associa a Moritz? Joventut, Catalunya, independència. Què s'associa a Estrella Damm? Mediterrània, alegria, mar. Què s'associa al cava Codorniu? Terra, família, casa. I a Freixenet? Doncs bé, i sense oblidar que els seus anuncis sempre han tendit a oferir un imaginari bombollesc o normaduvalenc, o diguem-ne més peninsular que mediterrani (i se m'estan acabant els eufemismes), queda clar que enguany podem associar directament la marca Freixenet al desig de la unitat d'Espanya. El més bonic de tot és que... no passa res.

Un altre debat, com el que intenta resoldre Albert Castellón, és amb quins valors s'identifica la marca Catalunya. La marca Barcelona està en un cicle històric esplendorós, imparable, però la marca Catalunya encara es visualitza molt com a “problema” o “anomalia”, molt lluny encara de la simpatia que reben elwhiskies, les kilts o els Bravehearts escocesos. Escollirem marca, aquí, també: valors d'Espanya unida contra valors de la Catalunya independent. Però el que sí que és una marca guanyadora és la marca democràcia, i l'encert ha estat que Catalunya sigui identificada amb aquest valor: amb el dret a decidir. De tal manera que l'“anomalia” internacional comença a trobar-se a la marca Espanya, i de manera creixent. Allí, fins i tot a una marca “unionista” com Freixenet, la rebutjaran només per ser catalana. I és que Espanya, quan vol, sedueix.







Publicat a El Punt/Avui l'11 de novembre del 2013