Comprar drets no hauria de donar determinats drets. Els títols nobiliaris no haurien de poder-se comprar o vendre. Els drets de propietat intel·lectual han de tenir pressuposats uns deures, una sensibilitat adequada per a cada cas, una responsabilitat: no dic regular-ho, però dic el que seria desitjable en un món civilitzat. Escric això quan he sabut que aquest especimen anomenat Liam Gallagher, membre del grup Oasis, ha anunciat al festival de Cannes que ha comprat els drets de “The Longest Cocktail Party”, el llibre de Richard Dilello sobre els últims dies dels Beatles publicat l’any 1973. Diu que vol fer-ne una pel·lícula.
És un ultratge que gent com els Oasis, que no són absolutament res en el món de la música, però res vol dir que les seves obres sempre han restat més que no pas sumat, nul·litats anul·ladores, impostació diabòlica, es posi a comprar drets per a reinterpretar els últims dies dels reis del pop. Els Oasis van menysprear profundament els Beatles quan es trobaven a la petita cresta de la onada “Brit”: en Neil Gallagher va respondre a George Harrison, que els havia atorgat una mida molt ínfima en la història de la música (com s’ha confirmat), que el més discret i callat dels Beatles “potser hauria de romandre així”. Liam, el que avui ha comprat els drets, el mateix, va ser més contundent: “jugaré al golf amb el cap de George Harrison”. Estem parlant del mateix home que va dir públicament que ell era una reencarnació de John Lennon o que “som Elvis, Lennon i jo”, el mateix parell d’imbècils que van declarar “Lennon tenia raó: els Beatles eren més famosos que Jesús. Nosaltres som més grans que Crist, i aviat serem més grans que els Beatles”. Gent provinent de l’univers del Mal, enviats de Llucifer, com és evident: Michael Jackson no ha estat mai el rei del pop, ja que va néixer després de Lennon, però com a mínim quan va comprar els drets de les cançons dels Beatles en va fer un bon ús. I va guardar sempre un gran respecte. Ara, en canvi, qualsevol cosa es pot esperar d’un ganàpia que només ha mostrat signes d’obsessió malatissa, de deliris de grandesa i de psicopatia social. Els últims dies dels Beatles en mans de Liam Gallagher. Com pot el món permetre’s una cosa així?
El més gros de tot plegat és que, confirmant que el mal existeix, que els dolents s’apleguen, que estan organitzats o que com a mínim estan coordinats, i que responen als mateixos paràmetres mentals i sentimentals, Cristiano Ronaldo va defecar el 21 de juliol del 2009 que “Oasis és millor que els Beatles”. En fi, Let it be.
Publicat a El Punt el 22 de maig del 2010
