diumenge, 17 de gener de 2010

Il·legal (s)


“Dura lex, sed lex” (La llei és dura, però és la llei), deia el proverbi romà. En efecte la llei és la llei, agradi o no: però caldria afegir-hi que no és res més. És a dir, la llei és només la llei. No menys, però tampoc més. Hi dic perquè últimament els polítics semblen entestats en fer més de juristes o d’advocats que no pas en fer de polítics. Intrusisme professional? Més greu encara: manca d’arguments i crisi de les ideologies. La llei serà tan legal com es vulgui, però no pot ser un refugi argumental on acollir-se a sagrat. La llei, al capdavall, la fan els polítics i la podem jutjar els opinadors i la ciutadania. No ens vinguin amb la legalitat. No ens vinguin amb el codi de circulació. Diguin-nos què els sembla el codi vigent i, si no els agrada, canviïn-lo. Els votem perquè millorin la nostra vida, no perquè ens diguin com és. Els votem perquè ens garanteixin els drets i ens imposin uns deures, no perquè ens els descriguin. Dit d’una altra manera: polítics, sabem llegir. Gràcies.
Arran del debat sobre la iniciativa de l’ajuntament de Vic de negar-se a empadronar immigrants sense papers, la resposta miserable i fútil i mediocre d’alguns polítics (especialment els socialistes o ecocomunistes) ha estat l’apel•lació a la il•legalitat de la mesura. I tot i que em sembla una mesura arriscada, més que discutible i possiblement (ja ho veurem) excessiva, esperaria dels polítics que ens diguessin alguna cosa més que el text literal de la llei. Primer, perquè això de la il•legalitat és relatiu: hi ha fórmules jurídiques per a encabir quasi qualsevol cosa en la realitat. Però és que, sobretot, la llei és justament allò que els polítics poden modificar. I encara diré més: si hi ha alguna il•legalitat en l’origen de tot aquest afer, és una de ben clara: la il•legalitat de l’immigrant il•legal.
O sigui que diguin-nos si els sembla bé o malament, feixista o no, pros i contres, però no ens plantin el codi de Justinià ni el volum sis dels reculls legislatius de l’editorial Aranzadi. Els sembla normal que una mesura així hagi rebut el suport tant de CiU com d’ERC i el PSC vigatans? Com ho valoren? Què succeeix a Vic? Qui és Anglada i quines mentides diu? I quines veritats? I allò que diu la llei vigent, sempre haurà d’anar (amb perdó) a missa? La feina del polític no és només fer o llegir lleis. Els exigim que també escoltin, que també parlin, que també convencin i, sobretot, que també pensin. Els funcionaris grisos, ben representats pel nostre president, només creen més desafecció.

Publicat a El Punt el 16 de gener del 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada