dimarts, 27 d’octubre de 2009

Mira que era fàcil


Porto quasi 4 anys escrivint una novel·la que reflexiona sobre els efectes de la música, consultant bibliografia, coneixent teories, aproximant-me als clàssics, analitzant sensacions... Bé, construint una història al voltant del tema.

I ahir vaig i escolto per la ràdio això. Transcric la primera estrofa, carregada de sensibilitat, intel·ligència i profunditat. Mira que era fàcil definir la música!


Bravo por la música,
siete notas clásicas
Forman cualquier clase de combinación.
Unas son tristísmas
y otras son muy trágicas
Y otras veces son más alegres que el sol.
Con sonidos únicos,
juegan con tus ánimos
Y provocan cambios extremos de humor.



I és amb aquesta concepció, és clar, que es perpetren determinades cançons.

5 comentaris:

  1. Doncs fixa't que la primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó va ser a casa de la teva família. La tenieu en cassette, o l'estava escoltant a la ràdio una minyona que us cuidava que es deia Leonor. Ens vam passar uns dies tararajant-la sense donar-li més importància. Estàvem a quart d'EGB, crec. I em sembla que no l'he tornat a escoltar fins avuí. Aquesta cançó sempre l'he associada amb aquella època de la nostra increïble infància. carles vila

    ResponElimina
  2. Nen! I més que te'n podria dir: "Te lo quiero presentar/ es un aro de color/ tiene un nombre singular/ y se llama hula hop"!

    Quins temps.

    ResponElimina
  3. Jordi, amb el teu hula-hop m'has fet venir al cap la Carrà, jo era petita i la trobava tan guapa!!!! Jaja
    5-3-5-3-4-5-6, lalalalalaralaaaaa, el teléfono dice que tu no estás, lalalalalaralàaaaaa, tenia una veïna que tot el dia la posava, amb un tocadisc portàtil d'aquells que era com una maleta, recordeu? Terrible

    ResponElimina
  4. je je... quins temps. Sàpigues que jo guardo, suposo que tu també, dúes de les teves primeres novel.les escrites en Olivetti. En la imaginació dels nens tot és possible, i teniem tot els temps del món i cap responsabilitat que frenés el cervell i el cor. Vull seguir creient que vens d'un altre planeta (el Sirius).

    ResponElimina
  5. Tenim una responsabilitat igual o més gran que les altres, Carles: precisament no frenar el cervell i el cor.

    ResponElimina