dimecres, 23 de setembre de 2009

Convergència i Reagrupament


Si el debat polític continua igual, auguro al partit que vol crear Joan Carretero un mínim de 6 diputats al Parlament. Segons com, això per si sol pot dinamitar totalment el nostre sistema de partits tal i com l’entenem des de ja fa 30 anys. Especialment tenint en compte que ja en fa 10 que la cosa va “del canto d’un duro” i que qualsevol escó val el seu pes en or. Però més enllà d’això, perquè introdueix un element de debat nou: independència ara. Sense condicions i sense excuses. I obliga tots els altres partits a pronunciar-s’hi, sobretot el partit nacionalista més important i aquell que té més diputats a la cambra: CDC.

“Reagrupament” i “Convergència” són conceptes semànticament similars: tots dos expressen voluntat d’unió, de denominador comú i fins i tot de reconciliació aparcant les diferències. Els reagrupats voldran fer entendre que ells són la “Convergència independentista” o la “Convergència del segle XXI”, i la intenció serà legítima, però també és cert que CDC ha demostrat tenir molta més capacitat d’integració i de suma fins ara. Dit d’una altra manera, Reagrupament pot agitar el panorama (i molt) però CDC encara representa el nacionalisme català majoritari. Què ha de fer Artur Mas per a mantenir aquest lloc d’honor? Els ullets que fa al sobiranisme, expressant que ell votaria que sí en un referèndum i fent costat a les consultes populars municipals convocades o convocables, és una bona línia. CDC ha de veure que el nacionalisme s’ha mogut cap a l’independentisme, com a mínim en una bona part, i això ho ha d’assumir sense fer escarafalls. No passa res, no s’enfonsa res, no esmicola: només transgredeix i evoluciona. Només cal que Mas aculli tan bé com pugui aquest nova sensibilitat i això no serà pas gràcies a Reagrupament ni a Carretero, ni tan sols gràcies als gestos de Laporta: serà sempre gràcies al bon olfacte de CDC, si és que acaba tenint-lo.

El PP i el PSOE no haurien d’haver permès que cresquessin partits com el de Rosa Díez, ni organitzacions polítiques com Ciutadans: s’hi haurien d’haver anticipat. Ara es podria dir que CDC hauria d’haver evitat que l’independentisme cresqués tant a les seves esquenes, que el principal partit nacionalista no hauria d’haver tancat els ulls a aquesta realitat (una realitat que ja va marcar la necessitat d’un nou Estatut ara fa 6 anys). Mas hi és a temps. CDC no pot presentar com a eslògan, només, “fora tripartit”. Serà un error. I aquesta vegada seria un error històric.

Article publicat a El Punt el 19 de setembre del 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada