diumenge, 14 de juny de 2009

Feixisme de barretina



El fundador de l'agència de publicitat MMLB, Joaquín Lorente, que va treballar per a Jordi Pujol a la campanya de 1980, ha alertat en una entrevista que "hi ha perill de feixisme de barretina". Lorente explica que va deixar Pujol quan va notar que el president havia tret la bandera espanyola del despatx, afirma que se sent català i espanyol com el 46% dels catalans i denuncia el perill d’aquesta falange barretinaire. Tanta alarma i tants símptomes de radicalització, amb la consegüent persecució física de persones com el senyor Lorente, mereixen una solidaritat amb el personatge i una assumpció del seu difícil paper en la societat catalana d’avui.
El feixisme de barretina que denuncia Lorente té l’origen en el fet que un president retirés una bandera. Pujol no va prohibir-la, ni estripar-la, ni cremar-la, sinó que la va fer fora del seu despatx. Es dirà que la Generalitat es basa en l’Estatut i en la Constitució, que són lleis espanyoles, però això no és del tot cert: l’autogovern de Catalunya es basa en l’Estatut i en la Constitució, sí, però també en drets històrics i en una tradició d’autogovern molt anteriors a la Constitució i molt anteriors a l’actual bandera espanyola. Tot i així, parlem de la persecució. I parlem del segment de població que representa el senyor Lorente, els catalans que també se senten espanyols. I pensem en com se sentirien en una Catalunya independent, per exemple: sens dubte, se sentirien incòmodes.
El que passa és que alguns fa anys que ens sentim incòmodes dins de l’Estat espanyol, però acceptem les regles democràtiques que el fan vigent a casa nostra. Jo puc dir que el cel és blau, que si la majoria es posa d’acord en que el cel és verd, jo m’hauré de fotre: això és la democràcia, per incòmode que sigui. De tal manera que no estaria malament que, per una vegada, no ens haguéssim de sentir incòmodes els de tota la vida. Ja no dic que el senyor Lorente hagi de sentir-se perseguit, com ho ha estat la cultura i la llengua catalanes, i l’autogovern d’aquest país: deixem-ho en incòmode. Potser seria hora que acceptem que algun dia, si demostrem que som majoria els que volem la plena sobirania de Catalunya, algunes incomoditats apareixeran invertides. I que no passa res. Nosaltres, aquests trenta anys de Constitució, senyor Lorente, ens hem portat més que bé. No troba? I no creu, doncs, que ara tindríem una mica de dret a gratar-nos aquesta colossal hemorroide que fa temps que ens incomoda? Feixisme no seria, justament, negar-nos-ho?

Article publicat a El Punt el 13 de juny del 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada