divendres, 29 de maig de 2009

La mentida ets tu


La direcció d’ERC o el seu departament de premsa m’ha fet l’honor d’esmentar-me en el seu butlletí “Esquerra nacional” número 140, per un article de l’any 2007 on vaig dir que el govern s’empassaria la tercera hora de castellà. Al costat d’aquest article expliquen el blindatge del mode d’immersió lingüística que suposa la nova Llei d’Educació, consensuada per PSC, CiU i ERC, i a sota hi posen una frase de Friedrich Nietzsche: “el que em preocupa no és que m’hagis mentit, sinó que, d’ara endavant, ja no podré creure en tu”. O sigui, que em diuen mentider.

El 6 de juny del 2008 (no ja del 2007, sinó del 2008) El Periódico de Catalunya titulava: “Maragall autoritzarà 200 centres a implantar la tercera hora”. 200 centres als quals, segons deia la notícia, no s’aplicaria la pròrroga per a presentar els projectes lingüístics i que per tant aplicarien la tercera hora directament. Venint això de la mateixa conselleria, mentia o no mentia l’articulista assegurant que el govern de la Generalitat s’empassava la tercera hora? I aprofitaré aquesta tribuna per a demanar explicacions a ERC sobre la situació actual de l’ensenyament lingüístic en aquests 200 centres.

En efecte, aquest any s’ha aprovat la llei que blinda el model: però el conseller d’Educació ja havia decidit prèviament cedir davant la legislació per decret. Titular de Tribunacatalana.cat: “Maragall s’empassa la tercera hora de castellà”. 7 de juny del 2007. Sant Cugat Diari: “Ernest Maragall justifica que totes les escoles facin la tercera hora de castellà per l'autonomia dels centres”, 25 d’octubre del 2008. Diari AVUI, 6 de juny del 2008: “El conseller d’Educació, Ernest Maragall, no comparteix que s’hagi de desactivar la tercera hora de castellà a les escoles a través d’una llei tramitada al Parlament”. Etcètera.

És a dir, enhorabona al Parlament per haver consolidat el model amb la nova llei. Però els republicans fan el ridícul. Resultarà que la gran aportació republicana al govern s’ha limitat a evitar que se’ns carreguin el model lingüístic. I ho exhibeixen com a gran marcada de paquet, i Puigcercós ho presenta com a prova davant dels malèvols articulistes. Senyor paranoies, el que ens preguntem la immensa majoria d’opinadors d’aquest país és si preu d’algunes apostes estratègiques no ha estat massa elevat. Per al país, vull dir, no per a algunes panxes. A mi m’agrada més Molière que Nietzsche: “Tos els homes s’assemblen per les seves paraules; només les obres evidencien que no són iguals”.

Publicat a El Punt el 30 de maig del 2009

1 comentari:

  1. Qué es pot dir d'Esquerra que no s'hagi dit ja?.

    Que la història se'ls empassi ...com als "abertzales" d'Euskadiko Ezkerra, que ara son al si del PSE-PSOE...i no se'ls ha sentit dir ni una paraula sobre la "llei de partits", impulsada i portada fins a extrems que ni el PP va gosar, pel PSOE-PSE, com tampoc se'ls ha sentit fer cap comentari del pacte PSOE-PSE - PP.

    Aquest és el destí que la història els hi té preparat.

    ResponElimina