dilluns, 20 d’abril de 2009

No siguis verro!


Aquesta setmana hem sabut que una formiga amazònica renuncia al sexe i prescindeix dels mascles, per reproduir-se per clonació de la reina de la colònia. En definitiva, un món de femelles i asexual que, segons els científics, té avantatges "indubtables" en termes de productivitat i estalvi d'energia. L'última notícia de reproducció asexual m'havia vingut dels cels immensos del Pallars, on em van explicar la funció del verro. El verro és "el porc no sanat destinat a cobrir les truges", segons el diccionari, però els meus amables interlocutors em parlaven d'un paper encara més limitat. Resulta que les truges pareixen per injecció, és a dir sense sexe de cap tipus, pobretes, però que sí que en un moment donat els posen un bon verro al davant perquè es posin a to i ovulin com Déu mana. Paral·lelament a tot això, els que vivim passada la trentena suportem amb respecte el famós rellotge biològic femení i la quantitat de temes de conversa (interminable) que provoca, a banda de derivar sovint, segons l'últim llibre de Luis Racionero, en un veritable segrest i oblit de l'home en favor dels fills. D'acord, t'estimo, però tu vine i insemina'm. Tots tenim algun amic que es troba fent d'això, de verro lleter. S'emparellen en part pel sexe però acaben avorrint-lo, i tot plegat per acabar al racó més fosc de les prioritats de casa. Tenir fills és fantàstic, una benedicció: però per esdevenir esclaus de la Swatch, preferirem que es muntin una colònia de femelles. Oink oink.

Article publicat a l'AVUI el 20 d'abril del 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada