dilluns, 6 d’abril de 2009

"Infidels"


Feia massa temps que la programació de TV3 era quasi monolítica: actualitat als matins, actualitat a la tarda i actualitat a la nit. Havíem deixat l'entreteniment segrestat per repetitius Polònies i horribles culebrons. Però en canvi la sèrie Infidels ofereix bons guions, originals cops d'efecte i una manifesta professionalitat. Com és sabut, la promoció asseverava que "per ser fidel a tu mateix, de vegades cal ser infidel" i així aconseguia interpel·lar-nos a tots. Una relliscada et pot revelar que la veritable relliscada era el teu sistema de vida, o bé en canvi derivar en un infern: si el lema fos que per ser fidel a tu mateix de vegades cal ser fidel, evidentment la sèrie perdia la gràcia. En l'última entrega, una noia decretava que hi ha cinc tipus d'homes: els quadriculats, els mentiders, els dubitatius, els addictes a la feina i els pesats. Després el guió introduïa el matís que també hi ha algun home que val la pena, però haurem d'imaginar (per simetria) que es tracta d'un home volàtil, innocent, rampellut, gandul i passota. Vagin somniant models de superhomes, però ni tan sols Superman no era exactament fidel a si mateix: preferia barrejar-se amb els altres i dur una identitat compatible. No tenia per què fer-ho però va fer-ho, sens dubte per no quedar-se sol en un palau de gel. I com que tots som súpers, els homes també sabem somniar en supergirls. Però Lois Lane, t'enganyarem amb una dona xerraire o creguda o fumadora o tramposa. És el que hi ha.


Article publicat a l'AVUI el 6 d'abril del 2009

4 comentaris: