dilluns, 2 de març de 2009

Som una platja


Un dels tòpics recurrents últimament és la superioritat de Madrid envers Barcelona, l'esplendor de la capitalitat, l'efecte Gallardón, etcètera. Bé, he d'informar que el tòpic és cert. M'ha costat només una hora de passeig pels voltants de l'Hotel Urban (el millor de la ciutat i probablement de tota la península) per rebre el cop de puny de l'evidència. Aparadors treballats, vida a les voreres, bon menjar, netedat arreu, efervescència cultural i econòmica, bon gust, optimisme. Posar-te a parlar-los del mar, de Gaudí i del Barri Gòtic és la cançoneta trista i miserable que apel·la a coses que ja no depenen de nosaltres. "Aquí no hay playa". Doncs vaja, vaja. Planta't enmig dels Camps Elisis o de Times Square, agafa un vianant i li expliques les meravelles de la sorra i de l'aigua. Txip txap. Com deia, surts del fabulós brunch de l'Urban i en pocs minuts et plantes davant d'un Rodin o de la Maja desnuda, que de tant haver-la vista havies arribat a pensar que ja la coneixies: vull dir que d'art i de belles relíquies tampoc no els en falten. Tampoc no els falta l'únic monument que hi ha en tot el món erigit en honor a Llucifer, però això ja és dèria meva. I després evidentment parlarem de l'espoli fiscal i de l'àrbitre que tenen sempre a favor. En efecte, i tant que sí, però no ens equivoquem: és la ciutat qui s'ha tret la son de les orelles i ha fet el paper de formiga. Què en podem aprendre? Podríem deixar de votar equips municipals absurds i sense ambició. Per començar.


Publicat a l'AVUI el 2 de març del 2009

2 comentaris:

  1. ai, jordi,com intentem ajudar al tiet xavier (trias, of course)....

    ResponElimina
  2. totalment d'acord amb tu Jordi, Madrid ha avançat i Barcelona s'ha quedat estancada... ja no som el que érem o el que vam somiar ser

    ResponElimina