dimecres, 11 de març de 2009

L'aigua negra

Estimat Enric:

No em va saber pas greu que no et banyessis, encara que semblaves ensopit i això sí que m'inquietava. El final del meu article era una metàfora sobre el càlcul, la mandra, la quantitat de vegades que no aconseguim ser espontanis i que ens refugiem en la nostra "normalitat" quotidiana. Venia a dir, en definitiva, que res no és senzill: tampoc els processos d'alliberament. Com que ja ho saps, perquè no has dit pas mai el contrari, senzillament això et matiso. I per què em molesto en dir-te una cosa que ja saps? Home, doncs precisament perquè no vas fer distincions. No es tracta que posis noms, però sí que no em posis a mi en una cistella que no em pertany. D'acord, "el front autonomista" és una frase bonica: però no és veritat. I estic segur que per a tu la veritat és important. El capítol queda bé al llibre, que et repeteixo que és deliciós. Però si un servidor que està lluny de l'autonomisme no es posa a corregir les imprecisions, la cosa quedaria aquí (per bonic que sigui) i jo no hi estava disposat. Així, un cop fet, queda meridianament clar a tothom que el teu to no era de displicent ni de perdonavides. Per si algú hi havia detectat res d'això.

El llibre no és només una recerca personal, fixa't que a l'article hi poso "sobretot". La resta, crec que va de soi que és una intensa i valuosíssima recerca periodística i literària. No cal que s'insisteixi en allò que és notori. El que jo destaco, però, és aquesta reflexió interior que fas, guiat per Pla i per les seves circumstàncies, que provoca (entre d'altres coses) que al final tu tinguis un nom més gran que el títol de la coberta. Una recerca sobre per què escrius, sobre l'actitud, molt més sobre l'actitud que sobre la veritat. Crec que és un molt bon llibre sobre Josep Pla, segurament el millor que he llegit, però a mi m'ha semblat un millor llibre sobre Enric Vila. No són incompatibles, com no és incompatible ser independentista i votar sí a l'Estatut. O ser català i provar de nedar i guardar la roba, encara que sigui una nit de juliol. O ser un heroi i tenir por. Tots som més de dues coses al mateix temps: si el teu llibre demostra científicament alguna cosa, davant dels reduccionistes, és que Pla també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada