dijous, 12 de març de 2009

La independència de Catalunya

Hi ha alguna gent que , després d'haver passat per alguns o tots els papers de l'auca, acaba fent una reflexió més o menys sincera i arriba a la conclusió que el que ens cal és la independència. Em sembla fabulós i ningú no hi ha de tancar cap porta, a aquesta gent: en general no practiquen la cega i destructiva fe dels conversos. Per a ells es tracta d'una derivació lògica, una evolució, un final de recorregut després de veure-ho tot plegat.

Per a alguns altres, la independència és el començament de la història i no pas el final. Em considero d'aquests, i per això em surt parlar més del com que del què. No em queda cap dubte que el com no serà a base de fer de franctiradors, de practicar la impostura, de semblar herois contra molins. Estem per una causa seriosa i no podem perdre el temps.

3 comentaris: