dilluns, 9 de març de 2009

Enric Vila i els herois

El 12 de juliol del 2008, el senyor Prenafeta va convidar una reduïda llista d'escriptors i intel·lectuals a visitar el Mas Pla a Llofriu i després a sopar a Begur. L'Enric Vila en parla a partir de la pàgina 347 del seu recomanable últim llibre, El meu heroi Josep Pla, que és sobretot un elegant exercici de sinceritat amb ell mateix. L'Enric en diu recerca de la veritat i la justícia i no vull entrar en discussions: jo crec que és un molt reeixit exercici de recerca interior, i és un molt bon llibre. Comprin-lo. Això no treu que aquella nit fos prou especial i significativa per haver-hi de fer, precisament, justícia. El sopar (magnífic) va discórrer sobre el mateix tema de fa vint anys: fins a quin punt el país té prou forces per plantejar la independència. Si fos tan evident que el moment ha arribat, no en discutiríem nit i dia: és a dir, tenim seriosos dubtes sobre les nostres forces i això em sembla més que comprensible. No aturar-se a pensar-hi sí que és un crim. En acabat vam baixar fins a la platja a qui sap què. Però era juliol. De manera que algú va treure's la roba, inclosa l'única acompanyant femenina, i l'aigua negra va quedar ocupada per una colla d'il·luminats (i dama) disposats quasi a reconquerir el Mediterrani. D'aquesta colla, l'Enric en diu "els autonomistes". Ni és just ni és veritat, i ell ho sap: ja n'hem parlat. La veritat sí que constata, però, que ell va ser l'únic que va romandre vestit comptant pedretes. Coses dels processos d'alliberament.

Publicat al diari AVUI. 9-03-2009

1 comentari:

  1. Recontramandarines!!! macasu'ml'osti!!! ÉS "el nostre heroi", i no pas "el meu heroi". SISPLAU!!! (Fins més tard, que ara no tenim temps). Gràcies.

    ResponElimina