dimarts, 3 de febrer de 2009

Afers exteriors

29è premi Ramon Llull. Guanya en Carles Casajoana, ambaixador d'Espanya al Regne Unit. Al sopar l'acompanyem una bona mostra del món literari, editorial i periodístic català. I també el president Montilla, i el conseller Tresserras, i el vicepresident Carod-Rovira. La feina que s'està fent amb les delegacions catalanes a l'exterior és prometedora: el vicepresident diu que abans no hi havia hagut valor ni decisió, però també haurà d'admetre que l'actual Estatut facilita les coses i amplia el marge d'actuació per a tenir una política exterior més digna. Mig fictícia, però útil. Andorra ens acull amb una hospitalitat impecable i l'acte surt rodó, sobretot perquè no hi ha discursos. I Andorra ens recorda sempre, a l'hora de tornar, la direcció a Espanya. Aquest estrany bocí de sobirania que parla en català al món signa acords de col·laboració amb la Generalitat, que pidola diners a Zapatero, i nomena en Bargalló delegat del que sigui. Caldrà aprofitar aquesta nova fal·lera per a la política exterior i posar-nos a fer diplomàcia seriosa. En Carles Casajoana és un diplomàtic de carrera, que representa Espanya però que quan escriu pensa en Catalunya. Una anomalia que s'encarrega de recordar-nos el guàrdia civil que ens vexa el maleter. Proposo formar diplomàtics, no amateurs: una escola de diplomàcia oberta als futurs ambaixadors de qualsevol país. Amb seu a Andorra, per coses de la sobirania seriosa. Conec unes hectàrees que també prometen, i bé, les promeses s'han de complir.

Publicat a l'AVUI el 2 de febrer del 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada