dimecres, 28 de gener de 2009

Enfonsar

En Quim Monzó és una persona autoritzada per dir que el país s'enfonsa. Ho va dir fa pocs dies, en una xerrada amb Jordi Pujol, que al seu torn exigia injeccions de moral i reclamava a Monzó la seva responsabilitat: ara més gran, va dir, que la de l'expresident. Això de la responsabilitat mirem-nos-ho bé, perquè tant en Monzó com alguns dels qui escrivim sobre això tenim un dilema: o bé (amb major o menor autoritat) certifiquem que en efecte el procés de regionalització va a una velocitat immensament més alta a la que avui autoritza la normativa vial, o bé ens dediquem a injectar ànims. Quina actitud és més responsable, la de l'escèptic que es cura en salut o bé la de l'optimista irreductible? Optimista se'ns presentava Carme Chacón en el lema més cínic de la dècada, i "optimist" també és el nom que reben unes embarcacions dirigides a menors de 15 anys: és a dir, gent immadura. Encara en clau nàutica, Félix de Azúa comparava l'any 82 Catalunya amb el Titanic i no fa gaire un editor català em definia a mi (i a d'altres) com "els violinistes que intenten que no s'escampi el pànic". Què és més responsable, tocar Nearer, my God, to Thee o bé In the Mood de Glenn Miller? Com que els actes de fe no es porten, volem més Veus del Pamano, i Manel, i Antònia Font, i que facin les Amèriques i les Alemanyes. And the Oscar goes to Penélope Cruz: qui ens ho havia de dir, Pene? T'enfonses si et canses de nedar. Però en conec un que quasi va morir ofegat al mar per un atac de riure.


Publicat a l'AVUI el 26 de gener del 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada