dilluns, 15 de desembre de 2008

Parella lingüística

Si hi ha un tipus de parella lingüística que funciona, amb tots els respectes cap als voluntaris (diputats o no) de la causa, és la de la clàssica relació entre l'empleada de la llar i el nen de la casa. Resulta que si hi ha algun catalanoparlant més o menys pur, avui dia, el trobarem entre els fills de catalanoparlants. Aquests nens encara no tenen un castellà fluid, simplement perquè el seu món fins ara (parlo d'uns 4-5 anys) s'ha circumscrit a la família i l'escola. Usen quasi sempre la llengua materna, justament perquè encara comencen a créixer. Sovint els pares contracten el reforç de cangurs o d'assistentes de la llar que provenen de països estrangers i que no saben gens de català. Tampoc no hi tenen un contacte gaire intens en el seu dia a dia. Doncs bé: un nen de 4 anys, immers en el seu univers monolingüe, és el millor dels professors. "Se te ha caigudo la llet en el pes", que vol dir que a la noia li ha caigut la llet al peu, pot ser el màxim a què el nen pot arribar per a provar de comunicar-s'hi. Però ella ja ha tingut un primer contacte amb el verb caure i amb la paraula llet, i segurament preguntarà què vol dir. Lesson number one. Després vindrà finestra, cama ("¿cama?", exclamarà ella), bon Nadal o barrufets. Aquesta parella lingüística funciona com un rellotge i l'aprenentatge és mutu. M'ensumo que aquest mètode d'integració està funcionant arreu del país, més enllà del que fan els polítics, impulsat per un càndid exèrcit de nens. Endavante!

Publicat al diari AVUI. 15-12-2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada