dimecres, 21 de març de 2007

Normes per a Montilla

Aviat es presentarà en públic la segona edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, presentació que anirà acompanyada de diversos actes de solemne benvinguda.No n’hi ha per amenys, tractant-se de la nostra norma suprema, aquella sense la qual no hi ha Estatut ni Constitució que valguin, com tantes vegades he suggerit i subratllat amb creixent vehemència (i solitud).Sembla que dilluns que ve els acadèmics en lliuraran un exemplar al president de la Generalitat, que fa cursos de perfeccionament de la llengua del país que presideix, i als presidents dels altres territoris de parla catalana.També diuen que, malauradament, no vindrà ningú dels estats francès ni italià, ni per descomptat el president de la Comunitat Valenciana, al qual segurament un diccionari castellonenc/alacantí-alacantí/castellonenc faria més gràcia i servei. I diu fins i tot que l’esdeveniment anirà acompanyat d’espots publicitaris amb famosos com Maria de laPau Janer (veïna d’unes ratlles més avall), Toni Soler o Júlia Otero, la qual circumstància aprofitarem per comprovar si no em ratllis serà una expressió tolerada dins les noves accepcions normatives que ens han de regir. I és que parlen de 2.422 termes nous:som una identitat, ja es pot veure, en constant evolució.


Diu que per primerea vegada "cabró" podrà ser usada coma insult, per la qual butlla donem les gràcies, i que els acadèmics ja han acceptat que Catalunya dugui pírcing, entre altres coses.No sé si hauran tingut temps de pensar en la incorporació d’altres termes forjats durant aquests anys, com per exemple el de les populars i graciosíssimes maragallades: digui’s del resultat d’aquell comportament polític que consisteix a fer declaracions absurdes aconseguint consumir els nervis d’amics, coneguts, saludats i adversaris. O bé blindatge competencial: es tracta d’una armadura hermètica feta de llauna fina, dins la qual una comunitat pot sentir-se més o menys protegida fins que bufa un petit cop de vent de tarannà constitucional. Caldria també parar compte a vexació, en el qual terme a partir d’ara s’incorporarà qualsevol manifestació artística, gràfica o publicitària on aparegui una dona envoltada d’homes, fent el que sigui, especialment si el que fan té alguna intenció sexual (seria bo, en aquest punt i ja que ens trobem en el terreny normatiu, que el diccionari establís també la multa o la pena que correspongui). I per descomptat haurem de donar la benvinguda al nou terme socialpatriotisme, que és aquella forma sana d’entendre el món per la qual tots aquells que avui utilitzen la xarxa ferroviària de rodalies tindran la fórmula perfecta per sentir-se agraïts de no haver de perdre el temps en debats identitaris i essencialistes. És clar que no podrem obviar la creixent popularitat de llibertat informativa, que entesa en els termes més moderns ha passat a significar la llibertat que té el govern per amenaçar i insultar aquells periodistes que no li facin prou patxoca, per les raons que discrecionalment pugui decidir. I tampoc no em queda cap dubte que el nou diccionari normatiu haurà sabut avançar-se als esdeveniments i incorporar la paraula tegevé, que és aquella tremolor que sentiran les estructures de la Sagrada Família cada vegada que per sota de la seva façana del Naixement (de forma clarament vaginal) penetri un coet ferroviari que li fregui les estructures a uns quants mil·límetres del punt de total esfondrament expiatori. Podríem seguir però no puc avançar-los més del contingut de la nova norma, que els acadèmics prefereixen guardar en un escrupolós secret.


Només em resta suplicar al president que faci el favor de buscar en la nova edició, icoma part del seu aprenentatge, els instructius i valuosos termes següents: nació, patriotisme, socialisme, amenaça i sectarisme.Per la resta,només suggerir que en endavant aparegui la fotografia d’en Christoper Reeve (volant o en cadira de rodes) quan es consulti el mot heroi, la fotografia d’Elsa Pataky en les últimes portadesde revistes quan es consulti el terme venustat, i la fotografia d’un servidor quan algú es proposi saber què és modernament un complet sapastre.


Publicat al diari AVUI. 21-03-2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada