dimecres, 29 de novembre de 2006

Recusació

SI SER CATALANISTA significa retorçar la definició de la manera que a cadascú li plagui, i aprofitar qualsevol conjuntura per adequar-la a les conveniències particulars; si és pintar-la com un quadre abstracte, en què tothom pot veure-hi allò que prefereixi sense cap límit a la imaginació, a la flexibilitat i a la vergonya; si és utilitzar el terme de forma oposada als seus sinònims immediats, a la recerca d’una pretesa modernitat que per alguna raó fa defugir tota referència a la defensa de la identitat i la llengua; si és usar-lo com a excusa per celebrar acords complicats, tant durant els 23 anys d’un color com en els 3 anys del color present; si és pervertir-ne el significat essencial,ambl’esperança que els ciutadans acabem empassant-nos-ho tot; si ser catalanista és això, jo no sóc catalanista.

SI SER CATALANISTA és establir plataformes aparentment cíviques que reclamen l’autodeterminació al febrer i la sobirania al setembre, i que després dels referèndums o de les eleccions callen davant de fórmules de govern que no tenen res a veure ni amb l’autodeterminació ni amb la sobirania, però que a més hi van en contra; si ser catalanista és parlar de sobirania i de progrés, però també contribuir a la divisió del moviment mantenint silencis còmplices davant l’oasi (el fictici oasi sociovergent o el real oasi sociorepublicà) en què estem instal·lats; si és escriure sobre la inconveniència d’investir un determinat tipus de president, però després no escriure ni una gota sobre la seva efectiva investidura; si ser catalanista és, doncs, acceptar que hi ha alguns partits que poden fer el que vulguin però n’hi ha d’altres que tot ho tenen prohibit; si ser catalanista és això, jo no sóc catalanista.

SI SER CATALANISTA és autoenganyar-se dient que l’autogovern només ens interessa per millorar carreteres o serveis socials, i arribar a pretendre que els nouvinguts acabin creient-s’ho; si és buscar fórmules estranyes per vendre motos, parlant incansablement sobre economia i sobre beneficis per al “dia a dia de la gent”, sense saber tenir la mínima decència de reconèixer que el catalanisme és una cosa que surt majoritàriament del sentiment i de l’ànima col·lectiva; si ser catalanista és promoure un exagerat concepte de “patriotisme social”, que pretén fer oblidar tot el que fa referència a coses tan essencials com les essències, i convertir-nos a la llarga en una gran gestoria d’esquerres o de dretes; si ser catalanista és parlar de xecs contra serveis, d’impostos contra rebaixes, d’ecologisme contra desenvolupament, defugint el centre de la qüestió, que no és cap altre que l’alliberament nacional d’un poble; si ser catalanista és això, jo no sóc catalanista.

SI SER CATALANISTA és parlar de ponts de diàleg i al mateix temps propinar constants puntades de peu; si és posar l’orgull ferit per davantde l’interès nacional, les antipaties personals per davant de les urgències col·lectives, l’ànim de revenja per davant de la construcció; si ser catalanista és desactivar el debat sobre Catalunya, per passar a reduir-ho tot a la dogmàtica entre progressisme i conservadorisme només perquè aquest és el tipus de debat que interessa per provar d’enfonsar les formacions més centrades; si ser catalanista és, també,defugir la idea d’independència i ni tan sols admetre que mereix ser considerada per tot partit que aspiri a ser la “casa gran”; si ser catalanista és això, jo no sóc catalanista.

PERÒ SI SER CATALANISTA és no tenir cap invenient a presentar una devoció als interessos nacionals catalans, i defensar el reconeixement de la personalitat política d’aquest país; si és reivindicar la pròpia identitat, i contribuir a l’assoliment de les màximes cotes d’autogovern sense excloure en cap cas la plena sobirania; si és preservar allò que fa que una comunitat nacional sigui ella mateixa, i procurar elevar el seu prestigi i la seva diferenciació en positiu,
que és el que l’ha mantinguda viva; si és no tenir cap dubte de quin tipus de govern pot ajudar millor a fer que tot això tiri endavant, sense buscar excuses semàntiques ni electorals; aleshores no és que jo sigui catalanista: és que EL CATALANISME ÉS AIXÒ. La resta és una altra cosa.

Publicat al diari AVUI. 29-11-2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada