dimecres, 2 de novembre de 2005

Homes interessants

És absolutament impossible conversar amb una noia sobre bellesa masculina. Fins i tot si t’ofereixes a participar i dir-hi la teva, qualsevol nom que aparegui a la conversa sempre mereixerà el matís ambigu de sempre.És a dir que sí, d’acord, posem que un actor determinat els sembla guapo (normalment això va directament associat al nombre de cabells blancs), i fins i tot posem que tu hi estàs força d’acord: però a l’hora de provar d’explicar què hi troben per merèixer figurar a la llista, indefectiblement sortirà la paraula interessant.Amb aquest adjectiu enigmàtic pretenen ventilar-ho tot, demostrar que són éssers més cerebrals que els homes i sobretot, m’imagino,no exhibir públicament les seves debilitats. Doncs bé: l’última conversa que vaig tenir d’aquest estil es va resoldre a cop de diccionari.

Interessant és una cosa que interessa, i no hi ha més. Ras i curt, sense donar-hi més voltes. Però es pot fer servir una paraula tan crua, freda i maquiavèl·lica per expressar atracció física? A la propera noia que em parli d’homes interessants, li diré que l’interès és allò que afecta algú pel profit que en treu, o bé (segona accepció del diccionari de l’IEC) un sentiment egoista que empeny a cercar el profit, la utilitat. És a dir, que el teu únic sentiment envers aquest cos atlètic i aquesta carona suggeridora ha de passar per un càlcul de beneficis: com si mai t’hagués d’arribar l’oportunitat de conèixer Brad Pitt, casar-t’hi i sobretot divorciar-te’n oportunament. És notòriament inferior a la dels homes la capacitat femenina per venerar la imatge, la figura, l’ésser físic per si sol. Això, que de cap de les maneres no és un defecte, pot ser la base de molts dels desajustos i malentesos en la parella heterosexual: perquè no és que els gais siguin frívols o promiscus, sinó que simplement s’entenen a la perfecció a l’hora del físic estricte. Sí, és clar, també existeixen algunes dones capaces de commoure’s amb alguna cosa més que l’interès i d’admetre que molts homes simplement fan patxoca. Però aquestes excepcions acostumen a ser, per desgràcia, dones més interessants que atractives.

No ens enganyem: resultar interessant no costa gaire, ja que molt o poc tothom pot despertar alguna mena d’interès encara que sigui científic.El que és realment difícil i meritori és ser guapo. Ser-ho de debò.Per tant, no entenc per què costa tant a les dones parlar amb els termes justos. Si el problema és que volen evitar semblar panteres afamades, o que els sap greu haver de jutjar-nos com a simple matèria, aquest repàs pel diccionari els farà veure que és molt més ètic parlar en termes de bellesa i de lletjor que no pas en altres termes més inquietants.Arribaran ràpidament a la conclusió que, al capdavall, dir que un home és interessant és la millor manera de reduir-lo a home objecte. I valgui la redundància, si volen.

Recordo encara amb tota nitidesa el viatge preuniversitari a Florència, on fa molts anys que hi ha instal·lada la confirmació universal que la bellesa no és exclusivament femenina.És com si encara pogués veure aquelles companyes de classe, admirades als seus divuit anys davant d’un home comme il faut, fins i tot ruboritzades davant la impossibilitat d’amagar l’evidència, encara no sé si agraïdes per la contemplació d’un tros de meravella com el del David de Miquel Àngel, o bé ofeses per haver perdut la màscara de la innocència.Que no em diguin que aquesta mena d’astorament tenia alguna cosa a veure amb res més que la pura bellesa. Ningú no podia pretendre establir conversa amb David, ni esperar-ne un ram de flors o un somriure seductor, ni que es posés a fer flexions, ni que les convidés a un restaurant i els declarés l’amor etern i esposés a fer-los fills de marbre de Carrara. I, tot i així, estic segur que encara alguna d’elles respondria a la pregunta tot dient que el David de Miquel Àngel es troba a la seva llista d’homes interessants. La sublimació de l’absurd.

Hom acabaria arribant a la conclusió que, o bé el llenguatge que parlem no és el mateix, o senzillament la bellesa masculina és un concepte altament relatiu i discutible. Però serà millor que no juguem amb aquestes teories, que si no algun dia ens acabaran deixant sols en aquesta banda de la vorera.

Publicat al diari AVUI. 2-11-2005

3 comentaris:

  1. I que diguéssin que tu ets interesant et destorbaria? Ets interessant, Jordi Cabré.

    ResponElimina
  2. No em destorba. Però m'inquieta. Concreti!

    ResponElimina
  3. Completament d'acord Jordi Cabré, m'agraden els homes "guapos" i no trobo gens interessant fer-se l'interessant...una llàstima trobar-ne pocs....

    ResponElimina