divendres, 30 de setembre de 2005

Torna a l'escola

Agafa qualsevol dia, posa’t malalt, aprofita un descans: però acosta’t fins a la teva escola. Fes-ho de matí, a primeríssima hora. No tinguis pressa per arribar-hi, imagina’t que no existeixen les presses. Vés-hi a peu, sense corbata i sense equipatge. Respira l’aire, reconcilia’t amb la mesura del carrer, torna a familiaritzar-te amb els sons i amb les olors. Queda’t en un racó discret, amb una bona perspectiva. Si l’escola et porta mals records,no els defugis: planta-t’hi impassible. I deixa, tranquil·lament, que les parets i els patis t’observin. Primer arribarà la previsible nostàlgia: crits i corredisses amb bata, tacte de plastilina o de Dacs, primeres nocions de geografia i història, dies llargs, la noia que t’agradava, la por o la fascinació per un mestre, els còmics de la biblioteca, la derrota del cervell a la classe de gimnàs, el dia de les notes, les excursions a la farga de Capellades o a les mines de Cardona, la capsa de cucs de seda, els pronoms febles, tres i tres i tres fan nou, les integrals amb límit a l’infinit, Ausiàs March, el teu estoig. Primeres sensacions de cortesia, la fugissera síndrome de Peter Pan. Però després vindrà la rèplica, s’invertiran les mirades. Res que t’hagi d’espantar, l’edifici està a favor teu: però vol saber fins a quin punt t’has mantingut fidel al que aquí hagis evocat. No cal que ho responguis, només que ho afrontis. Els psiquiatres en diuen teràpia de regressió, però és més simple: en aquells anys et protegia una xarxa, el temps era infinit, no tenies por, ni compromisos sentimentals ni laborals, ni cap altra vocació que assaborir el dia. Saps íntimament que només dins d’aquests murs has arribat a ser tu. Recorda-ho.

Publicat al diari AVUI. 30-09-2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada