divendres, 22 de juliol de 2005

Aquests radicals

Mira, Josep-Lluís: de tot plegat, el que més em rebenta és que uns marrecs m’esguerrin les vacances. Adéu a les migdiades a Rupià i als passeigs amb tu per la federalista platja de Cambrils per culpa d’una colla de radicals que últimament ens fan anar a tots marejats. Si no fos per ells, estic segur que amb dues trucades a la persona adequada ja ho tindríem solucionat, això de l’Estatut. I després de les vacances podríem posar-nos a fer obra social, és a dir, Fòrums, universitats progressistes i túnels del Carmel. Allò que realment interessa la gent del carrer.

Sí, no cal que m’hi insisteixis, ja sé que aquest no era el pla. En teoria l’Estatut ens l’havia de retallar el govern del PP, i no els amics socialistes. Així ho vam escriure al saló del Tinell, recordes? Eren uns altres temps, de ser rebels, de ser valents, de ser el Front Obrer, tots tres units contra els hereus de Franco i contra els poderosos. Ara fixa’t, els poderosos som nosaltres tant aquí com a Madrid. Tu mateix ho vas poder comprovar, que en José Luis no està per bromes i que haurem de menjar-nos algunes pàgines de la proposta inicial. Els fulls amb rúbrica del Parlament són especialment indigestos, perquè a cada full et menges quinze competències i un bon grapat de dòlars a transferir.
Però tot sigui per la causa que compartim, oi? El meu monument a la plaça Espanya i la teva esperança de supervivència política. Val la pena l’esforç, això ens salvarà la pell a tots dos. Si no fos per aquests joves talibans, és clar.

D’on punyetes han sortit, aquests nois? I què vénen a ensenyar-nos, si ni tan sols han corregut davant dels grisos, ni han viscut cap guerra mundial, ni han tastat el flamChino Mandarín? I si em fas parlar, ¿en el fons quin sentit té fer un Estatut sense caputxinades, sense concerts d’en Raimon, sense amnistia per a Xirinacs? De fet, com es pot gosar fer política sense haver viscut el franquisme i la Transició, sense saber-se la lletra de la Internacional i sense saber valorar el mal menor de la LOAPA? Creu-me, Josep-Lluís, que aquesta generació ens vol eliminar a tu i a mi. Ens vénen amb concerts econòmics i amb competències exclusives, i qui són ells per parlar-me amb aquest to. Aquest jovent ja no respecta res, m’entens? Ni el marc constitucional ni la gent de més edat. Te’n recordes, quan hi havia en Roca? Ah, allò eren altres temps: aleshores els nacionalistes eren una minoria minoritària, bona gent però sense força. Ah, aquell any 78, quan podíem fer l’Estatut que ens donés la gana sense haver de regatejar massa. Tant de bo tornés aquella CiU, pactista, però sobretot testimonial. I vosaltres, Josep-Lluís... veus, ara no me’n recordo ni de si existíeu, vosaltres.

I aquests brètols no sé què volen, la veritat. Ja comencen a entorpir massa la tasca de normalitzar el país, de dur-lo a la normalitat òptima, que vol dir obrir-nos al món i posar Espanya al mapa del temps de TV3: deixar de ser una anormalitat, vaja. Però en canvi ens proposen sistemes fiscals que només existeixen allà al nord, no, Finlàndia no, tu ja saps què vull dir quan dic el nord. Una mica de calma, els aconsellaria jo. Calma i maduresa, perquè per progressista que siguis, hi ha algunes coses que sí que convé deixar iguals. No hi ha res dolent en ser conservador quan del que es tracta és de no fer enfadar els amics veïns. Hi ha coses que no poden ser, perquè no i punt. Però què t’he de dir, a tu, si ja saps quines són les ordres.

Uns desagraïts i uns radicals, això és el que són. Ni la més mínima consideració a la gent honorable d’edat venerable, a la gent que fa trenta anys que ostentem càrrecs públics, al màxim representant
del poble de Catalunya. Ni una mica de por de quedar-se sols en els seus plantejaments, ni tan sols tu no els has pogut convèncer. Sort en tinc, noi, de la teva fidelitat. Aviat, si ens deixen una mica tranquils, tornarem a fer un passeig per la platja per arreglar el futur. Sí, t’ho prometo. I ara, si em disculpes, el que Catalunya necessitaria urgentment és anar al lavabo.

Publicat al diari AVUI. 22-07-2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada