divendres, 13 de maig de 2005

Federaquè?

Va ser interpretant els sentiments i els anhels del poble que Macià va proclamar la República Catalana integrada dins la Federació Ibèrica. S’acostaven, com ara, moments de negociació. El president va fer bé de negociar l’Estatut del 32 malgrat les limitacions imposades per Madrid, on el govern ja no era tan autonomista com prometia l’eufòria inicial. El resultat va ser un Estatut massa prim que a Macià li va valer moltes acusacions de traïdor: però, malgrat tot, va fer bé de negociar. I va fer bé perquè ho va fer amb actitud ferma, perquè el diàleg va ser inequívocament bilateral, perquè la retallada va venir després (i no abans) de presentar la proposta catalana i perquè comptava amb persones de clar signe nacionalista al seu darrere. Els temps han canviat i, no cal dir-ho, ERC ha canviat. Radicalment, si se’m permet la ironia. També els balcons han canviat: avui Zapatero presideix de facto la Generalitat de Catalunya i les seves propostes estatutàries. Zapatero negocia, doncs, amb ell mateix. Només podem dir-li que guanyi el millor.

És hora d’afirmar sense cap vergonya i amb la força dels fets, diguin el que diguin els republicans per justificar-se, que el PSC no és un partit catalanista. Encara que tingui afiliats que sí que en són. Tirant d’hemeroteca, cap socialista no va contradir Zapatero quan va aclarir (dia 7-2-2004) que “el PSOE és el PSC i el PSC és el PSOE”. D’això ja no en queda cap dubte: malinterpretant els sentiments i els anhels del poble, l’actual ERC va donar les claus de la Generalitat al PSOE. Ho va fer, a més, just en la legislatura en què més calia un govern amb actituds fermes i amb propostes desacomplexades per al nou Estatut. Hom es pregunta què se n’ha fet de les exigències republicanes sobre el concert econòmic, tant en els programes electorals de sempre com en els abrandats discursos. La recent conferència del líder ens diu que ara cal estendre la mà a una Espanya federal. Però tornem a les hemeroteques: el dia 2 de novembre del 2003, el candidat Carod acusava el candidat Maragall de “ser l’únic federalista d’un partit que encara es defineix amb aquest adjectiu quan en realitat s’oposa radicalment a qualsevol mesura federal”. Caram. O sigui, que no li venia de nou. Però encara sobta més llegir-li, el mateix dia, que “el projecte nacional d’ERC a mig termini és l’Estat lliure associat, amb un finançament basat en el concert econòmic”. On ha quedat aquest projecte a mig termini, em pregunto? On apareix en la seva actual proposta de finançament? On ha quedat aquella defensa del concert que van compartir CiU i ERC en el debat estatutari del 1979? Aleshores ambdues forces no tenien majoria parlamentària: quina excusa hi ha per no emprar-la ara que existeix?

Observem un moment la definició de CiU que fa el mateix Carod, el 12 de novembre del 2003: “CiU és la suma de dos factors: Jordi Pujol i poder polític”. I aquesta és la mare dels ous de tot plegat: que sense Pujol i sense poder, CiU s’enfonsaria. És avui d’una total evidència que aquesta fou l’aposta, com és cada dia més evident l’error del càlcul. Però l’important està en el preu que ha hagut i que haurà de pagar el país per aquesta (diguem-ne) gran ingenuïtat. L’independentisme mateix ho està pagant amb renúncies diàries, quan fins i tot el meu estimat Hèctor Bofill arriba a afirmar per escrit que “en acabat l’Estatut no importa tant pel seu contingut concret”. Em temo que ni Zapatero ni Rajoy, ni molt menys Francesc Macià, no hi estarien d’acord. Els catalans que paguem, tampoc.

Pitjors que els Estatuts retallats són les ànimes retallades, deia Rovira i Virgili. Jo espero encara que el nou Estatut sigui digne d’aprovar-se. Però demano que, en temps d’eleccions, es tingui sinceritat i valentia. Que ens diguin que podem passar de concert econòmic a simples ajustos de l’Espanya multilateral segons convingui als dirigents de torn. I si no, tant se val: nosaltres ja ho hem entès perfectament. Au. Salut i federalisme.


Publicat al diari AVUI. 13-05-2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada